L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dilluns, 1 de juny del 2009

... i et penso i et sento

Pachelbel Cànon

...

Ets com un cataclisme lent

deliciosament irracional

que m'habita i em sap desfer

en els mil bocins d'una ombra.

No hi ha baluards possibles

ni escuts que em salvaguardin,

em perdo en mi mateixa

per a trobar-me en tu.

I aquest desig feréstec

que lligues i deslligues,

desdibuixant-me et sento,

fora de mi em sé en tu.

...


.
Lo Desconsol - J. Llimona (1907)

5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

sovint ens ens hem de deixar portar per la nostra part irracional i emotiva

Striper ha dit...

lletres escrites amb el cor, amb amor!!

Anònim ha dit...

ara també et sento...

Anònim ha dit...

I jo .... només et podria dir...

Erbarme dich Mein Gott

http://www.youtube.com/watch?v=yO11bKwThCA

el paseante ha dit...

Sigui qui sigui, penso que et mereix.