L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
Secrets de pluja
Plou lent i lleu
sobre Tu i jo
enyor llençols de fil
d'olor i tacte antic
tanco els ulls per veure't
i et sé a cada gota
només una paraula
i seré totes les flors del món
si les vols, teves...
8 comentaris:
molt maco el poema, de veritat.
Precios totes les flors del mon..
Aquesta pluja m'ha fet agafar enyor...
Desitjo que el sol acarone les teves flors.
I sobre aquesta música tan dolça...
Jo no en sé, de posar música al blog :(
Bona setmana wapa!
Maragarides humides? Millor roses enceses...
Maco i melangiós. Ho fas curtet, i això ens fa llegir-te més d'una vegada. Per assaborir-ho.
Hola es el primer cop que parlo , no pas el primer que vinc d'incognit...
Endemés també soc un expert en plujes,les varietats de la pluja son tantes com les dels estats d'ànim.Com les varietats de flors...
M'agradaria que passesis per aquest espai:
http://esborrallsdevida.blogspot.com/
És el lloc on hi escric una petita novel·la, titulada Esborralls de vida.
És una obre realista, amb molts detalls petits, ben petits i amagats entre lineas.
Espero que t'agradi.
Un peto molt fort.
Publica un comentari a l'entrada