L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
ta rose
i el seu esguard damunt el meu esguard
sóc presoner
que la vull presonera:
aquest matí que una flor m'ha posat
li deia així
baix baixet
a l'orella:
.
sota els teus ulls, és un bes el que em plau
El poema de La rosa als llavis
7 comentaris:
Tan preciós aquest poema... Fa pocs dies hi pensava.
Feliç diada i un petó, Silver!!
Tanca els ulls i muuuah!
Precios , gracies , un peto!!!
Moltes gràcies pel poema i per la rosa. Feliç Diada de Sant Jordi!
gràcies nina...
una capseta de petons dolços i riallers!
:¬)***
he tancat els ulls i em dono per besada. Un bes per a tu també. Caliope.
És un poema ben bonic. Encara fan olor les teves roses de Sant Jordi? Encara tenen alguna cosa per donar-te?
Publica un comentari a l'entrada