L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
Si em dones la mà
.
dibuixarem mil primaveres de colors pastell
et contaré totes les voltes que t'he bressolat
i nedarem en un mar somrient
que sap que t'espero
mentre es gesta el meu amor per tu
i les ones em diuen que la por marxarà
lluny, molt lluny, en B/N...
8 comentaris:
Uffff tendre, bonic..Molt
Una preciositat de post... Quan llig coses així se me queda una dolçoreta en la boca i en l'ànima!!!
Gràcies bonica.
Bones festes
Coincideixo amb l'Striper i l'Albanta. En poquetes paraules ens fas sentir millor.
Un petonàs, no saps com m'ha arribat a dins!
per cantar i explicar a algú molt especial, molt esperat, molt estimat... preciós.
M'encanta, gracies per escriure coses tan boniques.
http://volamosalpaisdenuncajamas.blogspot.com/
Pasa sisplau em faria feliç :)
Precióssss!
;)
Aquesta xiqueta de mirada tendra és el teu illot blau?
Publica un comentari a l'entrada