L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
Enyorar...
"- Où suis-je et où es tu?
- Ensemble et séparés.
Loin de toi avec toi."
...
Paul Claudel
Le soulier de satin
5 comentaris:
què passa a l'estiu...tothom sembla que enyora alguna cosa!
És clar...per això quan et parlo, no m'escoltes mai. (Per cert, a qui li ho sentit dir això altres cops?) En fi...noia, no pares de pintar-te. És manicura francesa o marroquina? ;-)
I també, l'estiu és un bon moment per retrobar-se!
Una abraçada, The blue...
Tristesa d'enyor? Persones llunyanes? només deixa passar el temps, princesa de la mar...
mai no ens retrobarem... perquè mai no ens vam trobar.
Publica un comentari a l'entrada