.
"En un país de niebla llamado Yo
hay una señal sin camino
que me impide partir"
Inger Hagerup
Noruega, 1905-1985
... i la ment em mena lluny
fins a l'illa on "sóc"
una dona interrogant
que diu paraules d'aigua
i t'adones que he volat
vers trenta-vuit horitzons
en cada mitjanit
i, em demanes -on ets?
-molt lluny, Mar enllà...
i em dius que m'hi vols acompanyar.
Com explicar-te que
on tu vols anar
mai ningú hi ha estat?
.
9 comentaris:
Jo també tinc un lloc d'aquests on normalment no porte ningú.
El teu deu ser un lloc preciós. N'hi ha prou a entrar al teu blog, llegir les teues paraules, escoltar la teua música per sentir-se bé.
A vegades cal descobrir nous camins i nous llocs.
També podries acompanyar aquesta persona al lloc on mai ningú hi ha estat. Ser pionera amb ell.
Potser amb una ma amiga com la teva, al seu costat, aquesta persona podrà descobrir aquest nou lloc i fer la resta del camí ...
Necessiteu plànols...? Sóc cartògraf de vells hortizons.
Quina foto més guapa ... i quina foto més acollonidora!!!!
El meu lloc és una muntanya ... on només hi ha silenci i remors ... És com ser a un altre món!!!
No hi ha estat mai ningú fins que algú hi arriba per primera vegada :*)
Realment bonic, preciós Silver. Acompanyat per la música, per la imatge...
Jo m'hi perdria!
Un petó Silver!
Publica un comentari a l'entrada