L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
dilluns, 24 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
crec que h'apres algu nou mirant aquesta historria. em vaig a dormir saben alguna cosa mes.
Fades, goges, dones d'aigua...
Preciós.
M'agrada Shakespeare. Gràcies !
Noia! On aprens a fer aquestes coses? Amb banda sonora "africana" i tot! Molt dolç
Massa trist, potser, tot plegat. Però molt sensible.
Molt original aquest slide!!!
;-D
Shakespeare ... sense qüestions !
M'ha agradat molt!
(Em sembla que no ha quedat registrat).
Shakespeare ... sense cap mena de questió !
M'ha agradat molt!
No hi ha manera de deixar-te comentaris. Em dona error, cada vegada. Ho torno a provar. Si veus que de vegades no et dic res, doncs que sàpigues que és per aquest motiu.
Shakespeare ... sense cap questionament.
Un plaer, un somni amb cares diverses...
He descobert el teu bloc avui i l'he trobat fascinat i molt inspirador.
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada