L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 7 de desembre de 2008

Mar enllà...

.
"En un país de niebla llamado Yo
hay una señal sin camino
que me impide partir"

Inger Hagerup
Noruega, 1905-1985


... i la ment em mena lluny

fins a l'illa on "sóc"

una dona interrogant

que diu paraules d'aigua

i t'adones que he volat

vers trenta-vuit horitzons

en cada mitjanit

i, em demanes -on ets?

-molt lluny, Mar enllà...

i em dius que m'hi vols acompanyar.

Com explicar-te que

on tu vols anar

mai ningú hi ha estat?

.

9 comentaris:

novesflors ha dit...

Jo també tinc un lloc d'aquests on normalment no porte ningú.
El teu deu ser un lloc preciós. N'hi ha prou a entrar al teu blog, llegir les teues paraules, escoltar la teua música per sentir-se bé.

Striper ha dit...

A vegades cal descobrir nous camins i nous llocs.

el paseante ha dit...

També podries acompanyar aquesta persona al lloc on mai ningú hi ha estat. Ser pionera amb ell.

- assumpta - ha dit...

Potser amb una ma amiga com la teva, al seu costat, aquesta persona podrà descobrir aquest nou lloc i fer la resta del camí ...

El veí de dalt ha dit...

Necessiteu plànols...? Sóc cartògraf de vells hortizons.

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Quina foto més guapa ... i quina foto més acollonidora!!!!

El meu lloc és una muntanya ... on només hi ha silenci i remors ... És com ser a un altre món!!!

elur ha dit...

No hi ha estat mai ningú fins que algú hi arriba per primera vegada :*)

Carme Fortià ha dit...

Realment bonic, preciós Silver. Acompanyat per la música, per la imatge...

Joana ha dit...

Jo m'hi perdria!
Un petó Silver!