L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 7 de desembre del 2008

Mar enllà...

.
"En un país de niebla llamado Yo
hay una señal sin camino
que me impide partir"

Inger Hagerup
Noruega, 1905-1985


... i la ment em mena lluny

fins a l'illa on "sóc"

una dona interrogant

que diu paraules d'aigua

i t'adones que he volat

vers trenta-vuit horitzons

en cada mitjanit

i, em demanes -on ets?

-molt lluny, Mar enllà...

i em dius que m'hi vols acompanyar.

Com explicar-te que

on tu vols anar

mai ningú hi ha estat?

.

9 comentaris:

novesflors ha dit...

Jo també tinc un lloc d'aquests on normalment no porte ningú.
El teu deu ser un lloc preciós. N'hi ha prou a entrar al teu blog, llegir les teues paraules, escoltar la teua música per sentir-se bé.

Striper ha dit...

A vegades cal descobrir nous camins i nous llocs.

el paseante ha dit...

També podries acompanyar aquesta persona al lloc on mai ningú hi ha estat. Ser pionera amb ell.

assumpta ha dit...

Potser amb una ma amiga com la teva, al seu costat, aquesta persona podrà descobrir aquest nou lloc i fer la resta del camí ...

El veí de dalt ha dit...

Necessiteu plànols...? Sóc cartògraf de vells hortizons.

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Quina foto més guapa ... i quina foto més acollonidora!!!!

El meu lloc és una muntanya ... on només hi ha silenci i remors ... És com ser a un altre món!!!

neus ha dit...

No hi ha estat mai ningú fins que algú hi arriba per primera vegada :*)

Carme Fortià ha dit...

Realment bonic, preciós Silver. Acompanyat per la música, per la imatge...

Joana ha dit...

Jo m'hi perdria!
Un petó Silver!