L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 14 de desembre de 2008

Regal inesperat

La malenconia és una droga dura, però ja que cobreix algunes necessitats, es fa totalment necessària. (M. dixit)


Soñar es ver las formas invisibles
a distancia imprecisa, y, con sensibles
impulsos de esperanza y voluntad
buscar allá en la fría línea del horizonte
árboles, playas, flores, aves, fuentes:
besos que nos debía la Verdad.

Fernando Pessoa

5 comentaris:

Striper ha dit...

A vegades al somnis apart de les formes imprecises, tambe veiem desitjos clars.

novesflors ha dit...

Imprescindible, Fernando Pessoa.

Joana ha dit...

És el que tenen les droues per l'ànima...
Una abraçada!
Com sempre ...deliciós post, música...i les paraules!

el paseante ha dit...

És el que té la tardor-hivern. Que volem somiar amb arbres i platges i flors. Més enllà de la freda línia de l'horitzó present.

Com diu la Joana, un post deliciós.

- assumpta - ha dit...

Pessoa, gran ! Preciós post !
Bones Festes !