L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 21 de desembre de 2008

Deseo en voz alta

Regresa a mí a la hora en que la piel despierta, roza mi cuello con tus labios en el momento en que el deseo te recuerda, abrázame despacio como un sueño cuando el reloj precipite los minutos que acercan la despedida y con ella la tortura de la ausencia, enséñame cuánto quiere decir tanto cuando me dices tanto , tanto ... y si así tiene que ser , vete sin decir adiós ni hasta cuándo...

2 comentaris:

Striper ha dit...

Que mai et faltin aquestes arrivades i aquestes caricies. Bones festes guapisima.

zel ha dit...

Preciosa, encara em dura el disgust, és que m'hi sento directament implicada, no com a mestra, sinó com a mare. Per aquestes coses vistes així, el meu fill, amb 16 anys, ha deixat l'IES sense acreditar l'ESO, un noi amb TDAH i TC a qui ningú (menys la seva tutora de Pla singular) li ha fotut ni puto cas seriosament en quatre cursos. Per mi, el gran suspès el tenen els profes. Molts d'ells, vaja.