L'altra cara de la lluna: respirar-te em fa mal

dissabte, 14 de juny del 2008

I em tens, avui

a les teves màns

ara i sempre

sicut erat in principio

i ho sé i ho saps...

entres en mi

com per atzar

desitjat com la vida

enyorat com la mort

i el teu tempo cadent

em mata lent i certer

i em pregunto de nou

quants cops encara

et tindré, qui sap...

i és que a voltes no sé

o no vull "saber"

retenir-te m'angoixa

perque et sé eteri

fu-gis-ser

pronuncio el teu nom

fluixet, sense veu

i no em sents...

a - i - r - e

Striper ha dit...: Si es eteri se ha de respirar i a fons.; 14 de juny del 2008, a les 9:33
Jo Mateixa ha dit...: I la falta que ens fa l'aire, sembla mentida i tot.

Un petonas bonica!!!!; 14 de juny del 2008, a les 13:52
zel ha dit...: De qualsevol cosa quotidiana en saps fer un bonic poema, preciós!!!!; 14 de juny del 2008, a les 20:04
Anònim ha dit...: Decididament t'afegiré als meus enllaços. M'agrada el teu blog.; 15 de juny del 2008, a les 18:47
Cèlia ha dit...: A partir d'avui adoptaré aquest poema, jo que sóc asmàtica i necessito tant a-i-r-e-i-n-h-a-l-a-d-o-r.
Que bé que has expressat el que realment és veritat!; 15 de juny del 2008, a les 21:27