L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dijous, 5 de juny de 2008

Vola'm a sa lluna...


.

Això sóc, allí estic,
volant
com aquelles gavines
desconcertades
en cel sense mar,
ocells marins
sobre la sequera.

Cinta Mulet
Paraula de dona

5 comentaris:

Striper ha dit...

Continua en aquesta bonica volada.

zel ha dit...

Bonica volada i precioses paraules...

Jo Mateixa ha dit...

Tot sovint em quedo sense paraules quant entro al teu bloc, per la sensillesa amb la que escrius, em temo que no sabré posar res coherent que enllaçi amb les teus versos i poemes.

Precios cuca, com sempre :-)

Jesús M. Tibau ha dit...

volar, saber aterrar i enlairar-se de nou

novesflors ha dit...

Crec que és la primera vegada que entre en el teu blog i m'ha agradat la música amb què m'has rebut i també les teues paraules, les paraules del teu post.
Tornaré.