L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
petges
transparent
volàtil
.
sense deixar cap petja
en mi
ni enlloc
.
però ja és tard
.
ni la mar pot esborrar-les
.
potser no ho vol
3 comentaris:
Inhan petges que sempre ens quedan marcades.
Encara que s'esborrin sempre queden gravades al cor!
Preciós!
És un plaer passar per el teu bloc! ;)
no gosa malmetre les paraules del cos escrites a la platja
Publica un comentari a l'entrada