L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dilluns, 9 de juny de 2008

gramàtica secreta II

Les (teves) conjuncions

i voldria un instant
ni que fos fugaç
que sabés etern
ja plorar ja riure
o callar plegats
però ser a prop teu
encara que lluny
si et penso, amor
quan t'enyoro intens
perquè et sé a tocar
car no et miri als ulls
com ho vaig fer abans
ja que els ulls no diuen
per què et sents així
doncs potser demà
també em pensaràs
així com abans

4 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Aiss, les (teves) conjuncions...!

Striper ha dit...

Llegir aquest poema de bon mati sempre alegra un xic el dia.

Cèlia ha dit...

He passat per aquí i veig que compartim lluna, quants llunàtics naveguem pel cosmos... vaig a enllaçar-me perquè m'agrada. (Transparència).

novesflors ha dit...

Segona visita al teu blog.
Em torna a agradar.