L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimarts, 3 de juny del 2008

petges

transparent
volàtil
.
sense deixar cap petja
en mi
ni enlloc
.
però ja és tard
.
ni la mar pot esborrar-les
.
potser no ho vol

3 comentaris:

Striper ha dit...

Inhan petges que sempre ens quedan marcades.

Joana ha dit...

Encara que s'esborrin sempre queden gravades al cor!
Preciós!
És un plaer passar per el teu bloc! ;)

Jesús M. Tibau ha dit...

no gosa malmetre les paraules del cos escrites a la platja