L'altra cara de la lluna: Laisse-moi devenir...

dimarts, 17 de juny del 2008

Onada que llepa la sorra

lleu com un pensament,

en les petges invisibles

d'un mar blau transparent

i saber el que sóc, res...

perque el no-res no sent,

i deixar d'existir, oblidar...

deliciosa inconsciència

que desitja impossibles

amb el cor a la mà, malmès.

I és que cap mar no enyora

una sola gota blava

ni tant sols si la brisa

repeteix el seu nom

en aquella hora eterna

d'un maig plujós

quan l'amor a la tarda

es feia blau, tant blau...

per a morir, dolç i lent.

Striper ha dit...: L'amor mor a la tarda i torna a neixer a la nit.; 17 de juny del 2008, a les 6:20
Anònim ha dit...: A més dels versos... una foto preciosa de bona veritat.; 17 de juny del 2008, a les 14:03
Cèlia ha dit...: "I és que cap mar no enyora
ni una sola gota blava...",
un poema per llepar. Preciós!; 17 de juny del 2008, a les 22:24
Joana ha dit...: Ne me quite pas....
No t'oblidem!
Preciosa cançó i precioses paraules...
Bona revetlla Silver!; 21 de juny del 2008, a les 19:23
Jo Mateixa ha dit...: Fa dies que no et comento (però hi paso sovint eh).

M'encanta la musica que sona en obrir el teu bloc i veig que continues tant inspirada com sempre amb els teus poemes...t'he dit que m'encantes???

Pos eso, que m'encantes :-)

Un petonas dolcet bonica!!!!!; 29 de juny del 2008, a les 13:01
Jesús M. Tibau ha dit...: l'energia es transforma i l'anmor se'n va. Vols dir que és cert, això?; 29 de juny del 2008, a les 13:56
zel ha dit...: No et deixis seduir pel no res, no sentir dolor, però tampoc cap goig, mira l'aigua com va i vé, això és la nostra vida!
Petons!; 30 de juny del 2008, a les 20:01