Les (teves) conjuncions
i voldria un instant
ni que fos fugaç
que sabés etern
ja plorar ja riure
o callar plegats
però ser a prop teu
encara que lluny
si et penso, amor
quan t'enyoro intens
perquè et sé a tocar
car no et miri als ulls
com ho vaig fer abans
ja que els ulls no diuen
per què et sents així
doncs potser demà
també em pensaràs
així com abans
4 comentaris:
Aiss, les (teves) conjuncions...!
Llegir aquest poema de bon mati sempre alegra un xic el dia.
He passat per aquí i veig que compartim lluna, quants llunàtics naveguem pel cosmos... vaig a enllaçar-me perquè m'agrada. (Transparència).
Segona visita al teu blog.
Em torna a agradar.
Publica un comentari a l'entrada