L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dilluns, 9 d’abril de 2007

Esperar...


El verb "esperar" és per a persones que pensen,
no per a les que senten.
Escriure i esborrar, llegir sense entendre, córrer sense camí.
Despullar-se només de roba. Vestir-se la pell cada matí.
Pinzellades de llum incerta sobre aquest verd-indecís-por-bogeria.
Donar-se dues opcions, autoenganyar-se, i agafar la del mig.
Aturar el temps amb el pensament.
I el món amb el cor.
Deixar de pensar.
I d'enyorar.
Esperar...

2 comentaris:

Déjà vie ha dit...

M'ha encantat tant el text com la fotografia. Molt bona composició, es teva? crec q alguns no estem fets per esperar...

the silver blue sea ha dit...

La foto no és meva, el text sí. Fa temps que passejo pel teu bloc. Gràcies per la teva visita. Petonets.