El verb "esperar" és per a persones que pensen,
no per a les que senten.
Escriure i esborrar, llegir sense entendre, córrer sense camí.
Despullar-se només de roba. Vestir-se la pell cada matí.
Pinzellades de llum incerta sobre aquest verd-indecís-por-bogeria.
Donar-se dues opcions, autoenganyar-se, i agafar la del mig.
Aturar el temps amb el pensament.
I el món amb el cor.
Deixar de pensar.
I d'enyorar.
Esperar...
2 comentaris:
M'ha encantat tant el text com la fotografia. Molt bona composició, es teva? crec q alguns no estem fets per esperar...
La foto no és meva, el text sí. Fa temps que passejo pel teu bloc. Gràcies per la teva visita. Petonets.
Publica un comentari a l'entrada