L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dilluns, 19 de febrer del 2007

Mi hechizo...


"Mañana en la batalla
piensa en mí,
y caiga tu espada sin filo:
desespera y muere"


Por el ocultamiento,
a pesar de los hechos y las intenciones,
empujándonos hacia el actuar sin saber,
cultivando la voluntad que casi nunca se cumple,
sobre la negación de las personas que una vez quisimos,
y sobre el olvido...
que hace de todo viaje una lenta difuminación.
Por la indecisión,
caminando hacia la despedida,
sin evitar el engaño,
que quizá es nuestra condición natural,
y en realidad, no debería dolernos tanto...

PD: Javier Marías.- Mañana en la batalla piensa en mí

2 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Un gran llibre aquest del Marias. Ara n'estic llegint "Tu rostro mañana".

the silver blue sea ha dit...

Suggerència: Corazón tan blanco, també d'en Marías. "No he querido saber, pero he sabido que...". Sobre tot allò que mai haguéssim sospitat i sense voler ni saber quasibé com, vam passar a tenir-ne un coneixement pertorbador, que trastocà la nostra existència i la feu punyent, per la impossibilitat de retornar a la feliç ignorància perduda ja per sempre més. Un petó.