L'altra cara de la lluna: Manual de supervivència

dilluns, 12 de febrer del 2007

Manual de supervivència

Necessito amb urgència un manual per a convertir-me en idiota, per a no adonar-me de les coses que em fan mal o que no puc admetre, per a fingir que estic bé quan no ho estic o bé quan sento que quelcom no funciona. Voldria un manual on em donessin les instruccions exactes per a conformar-me amb el que hi ha... m'agradi o no, sense qüestionar res. I no exigir res, no protestar, no dir en veu alta els meus pensaments, ni tan sols en veu baixa. Silenciar els meus desitjos, callar els meus dubtes i perdre la meva voluntat a resistir-me davant les situacions que jutjo fora de lloc, incoherents, inacceptables o bé desproporcionades. Un manual que m'ajudi a comprendre com puc no trobar a faltar certes coses, com puc fer per a no saber allò que mai hagués volgut saber. Suposo que amb aquest manual de la idiotesa hi deu anar inclòs un suplement afegit per a sentir-se feliç i ignorant. Em pregunto on el deuen aconseguir els que l'han convertit en el seu llibre de capçalera...

PD: Javier Marías.- "Corazón tan blanco" (... no he vogut saber però he sabut...).

5 comentaris:

quim ha dit...: Quan tinguis aquest manual, me'n faràs fotocòpies? :); 12 de febrer del 2007, a les 21:51
Joan ha dit...: no busquis el manual, no existeix, i si existis.....deixaries de ser tu.; 13 de febrer del 2007, a les 10:27
gatot ha dit...: per sobreviure no et cal aquest manual. Segur.

es poden tancar els ulls, i tapar-se les orelles, però el món seguirà existint.

potser amb un laiser passer i una mica de serenor... n'hi haurà prou

petons i llepades properes; 14 de febrer del 2007, a les 21:39
El veí de dalt ha dit...: El Gatot, que és gat vell, té raó...; 7 de març del 2007, a les 0:23
the silver blue sea ha dit...: Quim: si finalment el trobo, no caldrà fotocopiar-lo (recorda la Llei de la Propietat Intel·lectual); te'l regalaré... Espero no necessitar-lo ja quan el trobi, i desitjaria que tu tampoc.

Joan: només, un petó... (de manual).

Gatet: quan torni a tenir un dia com el que em va suscitar escriure això, espero tenir a prop meu algú que em par-li des de la serenitat i el savoir faire que tu traspues, per saber que no em cal ser una altra... i que tot passa.

Veí de dalt: ho sé...; 7 de març del 2007, a les 20:14