.
Lu Xun
.
dimecres, 11 de juliol del 2012
dimecres, 20 de juny del 2012
4 + 2 = 6 x 12 = 72
.
I tant subtil que tu no te n'adonguis,
jo al fons rellisqui de ton esperit;
mon esperit amb tu mateix confongui's
sense que mai ho sàpiga el sentit.
...
Josep Carner
L'amor que no m'espanta
Lluny de l'amor ferotge de l'origen,
lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,
l'amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.
Estimar és descobrir alguna promesa
de repetició que tranquil·litza.
Aquests poemes parlen d'esperar.
Perquè, sempre, l'amor és un assumpte
de les últimes pàgines.
No hi ha cap més final que pugui estar
a l'altura de tanta soledat.
Joan Margarit
Tota cosa del món és com un sommni;
em torno foll i em canto a mi mateix, potser.
Els anys que tenen als vells pins pregunto,
molts boscos dee bambús em són país, recer.
Dic a Han Kang que em vengui les herbes remeieres,
al mestre Xiang permeto que passi el meu portal.
Ajagut a l'estora, amb el coixí, m'arriba una sospita:
si el que veig no existeix per què hi ha núvols blancs?
Wang Wei
Vell país natal
La privació de la vista
és la primera cel·la
que mena a la presó
que allibera l'ànima.
.
diumenge, 10 de juny del 2012
dimecres, 30 de maig del 2012
dissabte, 26 de maig del 2012
diumenge, 13 de maig del 2012
diumenge, 22 d’abril del 2012
On ne voit bien qu’avec le cœur
 |
L’essentiel est invisible pour les yeux
Sant Jordi 2012
- S’il te plaît… apprivoise-moi !
- Que faut-il faire ?
- Il faut être très patient. Tu t’assoiras d’abord un peu loin de moi. Je te regarderai du coin de l’œil et tu ne diras rien. Le langage est source de malentendus. Mais, chaque jour, tu pourras t’asseoir un peu plus près…
- Que faut-il faire ?
- Il faut être très patient. Tu t’assoiras d’abord un peu loin de moi. Je te regarderai du coin de l’œil et tu ne diras rien. Le langage est source de malentendus. Mais, chaque jour, tu pourras t’asseoir un peu plus près…
Antoine de Saint-Exupéry, Le petit prince, 1943, chap. 20-21.
dissabte, 4 de febrer del 2012
La teva pell
.
La teva pell, amb sa fragància de terra
acabada de ploure transpira
com un gos abandonat
que juga entre la boira
i es brinda a paradisos contraris
i amb moltes ganes de tacte
solca el desig de tocar i besar
que tinc jo també com tu entre les cames
i desfà la flassada del meu cau
.
per abrigar-se ben abrigada.
Roser Amills
dimecres, 1 de febrer del 2012
thyme & honey
.
Entre els desastres apilats com sacs,
la vida m'ha deixat el teu amor.
Tant se val el silenci de la nit,
el cotxe negre que ha apagat els fars
i el saxo que se sent, fluix. a la ràdio.
El que ha de ser impecable és el dispar:
perillós i certer. Com tu en la meva vida.
Joan Margarit
Sempre més al fons del cor
divendres, 27 de gener del 2012
La casa de les belles adormides
.
"Els ulls cansats van advertir que als lòbuls de les orelles hi havia el mateix matís vermell, càlid i sanguini, que es feia més intens com més a prop del tou dels dits. Podia veure les orelles a través dels cabells. La vermellor dels lòbuls de les orelles indicava la frescor de la noia amb una súplica que va arribar-li fins a l’ànima. Eguchi havia vingut en aquesta casa secreta induït per la curiositat, però sospitava que homes més senils que no pas ell hi feien cap amb una felicitat i una tristesa encara més grans. Els cabells de la noia eren llargs, probablement perquè els ancians hi juguessin. Recolzant-se altre cop sobre el coixí, Eguchi els va apartar per descobrir l’orella. Els cabells de darrere l’orella tenien una resplendor blanca. El coll i les espatlles eren frescos també; encara no mostraven la plenitud de la dona."
dilluns, 16 de gener del 2012
Cançó a Mahalta
.
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
Entre els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.
Màrius Torres
març, 1937
.
diumenge, 8 de gener del 2012
divendres, 6 de gener del 2012
Els Reis m'han dut...
.
un mar ple de calma
i de veritat
a vessar de tu
i un bes atzur
boira embolcall
sota els teus ulls
dissabte, 31 de desembre del 2011
dissabte, 24 de desembre del 2011
dissabte, 10 de desembre del 2011
dimecres, 7 de setembre del 2011
La primera vegada
(...)
En alguna ciutat del pensament
jo t'estaré estimant
quan marqui la teva hora solitària
l'esfera de la lluna sobre el Mar.
Joan Margarit
dimarts, 6 de setembre del 2011
Prozac
La lluna és un glaçó en el vas de fosca
que m'ofereix la vida. Quina història
no prova de negar el seu tenebrós epíleg?
Però el monstre sóc jo, i no algú altre
a qui, per jo salvar-me, puc matar.
Com extirpar la culpa de les pedres?
Com aturar el dolor dintre d'un túnel?
Com sentir si, tan lluny dins de la nit,
està plorant la nostra filla morta?
Els antidepressius són pesticides.
Sempre són falsos els finals dels contes,
perquè no es suïcidin els infants.
Joan Margarit
Casa de Misericòrdia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
23.jpg)
.JPG)
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_tR-GsBUVgeuP8QaQrVGwPQBt8y5qp5YGSw2mOOzc3jUtBFaE_IaVBVItlJRdqBM_N9HIbPxsw79nzx5AAEm7TLTN0ezxDtQn3JeMatI80=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
