L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 13 de maig del 2012

re-si-li-èn-ci-a

.

Adéu, mare
.

10 comentaris:

sargantana ha dit...

un peto molt gran...

Elfreelang ha dit...

Resiliència....bon concepte, ens hi cal per seguir ....acceptar i encaixar els moments bons i dolents de la vida per seguir lluitant i vivint

Carles ha dit...

i és un silenci
com d'aigua de font
davall la molsa

descans per a la set
que ja sempre es recorda

DéjàVu ha dit...

Totalment d'acord amb el comentari anterior. Molts d'ànims, no cal ni dir que (encara que només ens coneguem per això del blog) si algún cop necessites una dosi de "vitamines extra" per tirar endavant, només cal que ho diguis. A vegades un comentari en el moment adequat pot portar una mica de llum al dia!
un petó!

Pep ha dit...

La força que ens cal cada dia, cada nit,cada ensopegada cal buscar-la en la verdadera amistat.
Desitjo que en tinguis molta.
bona nit.

El veí de dalt ha dit...

Ostres!
Records i ànims veïnals

Albanta ha dit...

Una abraçada molt forta!!!

novesflors ha dit...

Força i endavant.

el paseante ha dit...

Ets elegant fins i tot en moments com aquest. Un petó.

Barbollaire ha dit...

una abraçada infinita...
una bosseta de petons dolços per acompanyar, nina...