Rien ne va plus

De vegades, sense adonar-nos-en, un succés inesperat es converteix en el principi de quelcom, en un catalitzador de situacions que hem anat eludint d'afrontar, demorant-les, per por, i que inesperadament esquitxen la nostra existència sense que puguem ignorar-les per més temps. I en aquest precís instant, tots els fantasmes invisibles ens assetgen des de l'obscuritat i pertorben la nostra inexistent estabilitat deixant d'ocultar-se darrere d'una voluntària passivitat. Tot sembla esllavissar-se, però en realitat la ruleta després de donar moltes voltes s'ha aturat en el nostre número. I ara, som nosaltres qui hem guanyat, tot i què encara no ho sabem. Ens sentim perduts i retrocedim, tenim por d'haver-nos equivocat i tan sols ens caldria trobar un breu instant de lucidesa per ser valents per un cop i jugar sense por, deixant enrere tots els temors i les inseguretats. Llavors, sabriem que només necessitem deixar tornar a girar la ruleta... per a, sense dubtar, apostar-ho tot a un número...

Mensaje en una botella

La poesia es más de náufragos que de navegantes...

Y tu mensaje... Qué diria?

Silencio

... déjame que me calle con el silencio tuyo.
Déjame que te hable también con tu silencio...

Poema núm. 15, Veinte poemas de amor... Pablo Neruda

El meu abecedari

A - Autoconeixement, perque és el nostre repte.
B - Banalitat, perque hauriem d'adonar-nos on és i on no.
C - Coherència, perque ens fa "Persones".
D - Donar, perque hem d’aprendre a fer-ho.
E - Estimar, perque en siguem capaços sempre.
F - Fer, perque fer i ser mai sigui confós amb tenir.
G - Gris, perque res és blanc o negre.
H - Hègira, perque ens cal aprendre a no fugir.
I - Ítaca, perque tots tenim un lloc on voldriem retornar.
J - Jeroglífic, perque sempre sapiguem desxifrar els sentiments.
K - Kelvin (ºK) per mesurar el que em fas sentir.
L - Llibertat, perque vull compartir-la amb tu.
M - Maduresa, perque és procés de saviesa.
N - Naturalitat, perque ens hem de desemmascarar.
O - Oblit, perque afortunadament podem oblidar i aprendre.
P - Por, perque tenim por de la por, però podem vèncer-la.
Q - Quimera, perque intentem l'impossible com si no ho fos.
R - Rosada, perque sorgeix a l’albada i tot comença.
S - Silenci, perque diu més que moltes paraules.
T - Tanmateix, perque sempre hi ha un però...
U - Utopies, perque deixen de ser-ho quan lluitem per elles.
V - Veritat, perque sempre en siguem capaços.
W - Watt, perque mesurar la transferència d'energia pot ser eròtic.
X - Xiuxiueig, perque m'agrada que em parlis a cau d'orella.
Z - zzz, perque vull silenci, silenci, per compartir-lo còmplices.

Setmanari olfactiu

La Lluna

Carícies de vainilla,

Mart

petons de maduixa,

Mercuri

estremir-se...

llimona,

Júpiter

pell de plàtan,

Venus

i mmmm ... pessigolles de xocolata...

Metamorfosi

Sona el Boss dins meu, sona també llunyà, escolant-se per una finestra mig oberta vora el mar. De sobte fa fred, i tanco. I mires i observes i escoltes i toques i sents. I t'omples els pulmons d'un aire humit que corre entre els carrers del casc antic. Olor a pins, olor a mar, olor a sol... I penses, explores, imagines, analitzes cada parany. El plaer de la vida, l'anhel de la por. El desig boig de les ferides ran de pell, del cos com a vehicle i com a port. Penses un cos-temple de present, futur i passat. I caus en un parany que tu mateix et pares. I saps que hi caus, però per res del món ho evitaràs, perque el desitges. I et converteixes en parany del teu propi parany, i et trobes immers en un joc de teranyines del que mai voldràs sortir. Teranyines entre les màns, mirada múltiple, creixement personal... Per què no fer cas omís del sentit comú avui? Avui: abisme. Avui: tanco els ulls, i adormo la por, i faig el cop d'estat de la inconsciència més conscient mai imaginada. Avui: quan obri els ulls... només tu i jo. Ressegueixo el teu cos. Et busco, sí, l'ànima amb la pell. Et trobo a cada racó, a cada gest, a cada batec. Ja no sona el Boss, ja no cal. Ara el silenci ens pertany. Teranyines de sucre a les parets. I només silenci i onades... Alguna cosa està canviant i no faré res per tornar enrere. Ja no...

Vine...

Si no pares de seguir-me
faré que perdis el nord,
el sud,
el bé,
el mal,
el seny,
la roba,
la pau,
i la por.

Si no pares de seguir-me
et mostraré per què
no pots evitar mirar-me...

Si no pares de seguir-me

m'aturaré...

i et mantindré la mirada.

Si no pares de seguir-me

faré que retrobis el sud,

la llibertat,

el cor,

la pell,

la lluna,

i el desig.

No paris...

Ens dicten...

i, afortunadament, alguns...
no hem escoltat mai.

L'amour...

L'amour, hum hum, pas pour moi,
Tous ces "toujours", C'est pas net,
ça joue des tours, Ca s'approche
sans se montrer, Comme un traître de velours,
Ca me blesse, ou me lasse, selon les jours
L'amour, hum hum, ça ne vaut rien,
Ça m'inquiète de tout, Et ça se déguise en doux,
Quand ça gronde, quand ça me mord,
Alors oui, c'est pire que tout,
Car j'en veux, hum hum, plus encore,
Pourquoi faire ce tas de plaisirs,
de frissons, de caresses, de pauvres promesses ?
A quoi bon se laisser reprendre Le coeur en chamade,
Ne rien y comprendre, C'est une embuscade,
L'amour ça ne va pas,
C'est pas du Saint Laurent,
Ca ne tombe pas parfaitement,
Si je ne trouve pas mon style
ce n'est pas faute d'essayer,
Et l'amour j'laisse tomber !
A quoi bon ce tas de plaisirs,
de frissons, de caresses, de pauvres promesses ?
Pourquoi faire se laisser reprendre,
Le coeur en chamade, Ne rien y comprendre,
C'est une embuscade,
L'amour, hum hum, j'en veux pas
J'préfère de temps de temps
Je préfère le goût du vent
Le goût étrange et doux
de la peau de mes amants,
Mais l'amour, hum hum, pas vraiment

Carla Bruni

Defensivas ilusiones...

Sin duda existe en nuestro cuerpo una cierta válvula defensiva
gracias a la cual la razón se niega a aceptar lo irremediable,
lo caducable; porque debe ser muy difícil existir si se pierde la
convicción de que mientras dure la vida sus posibilidades son
inagotables y casi infinitas.

Juan Benet

Intensitat...

Trencar aquest silenci seria, corrompre la bellesa.
Trencar-lo, pervertiria la grandesa del que exalta.
Callem doncs...
I enterrem-lo en el fons de les entranyes,

on reviu i troba amor per a la seva eterna combustió.
Perquè desintegrar el contingut,

quan les paraules són impossibles de trobar?
Perquè intentar que es comprengui quelcom tan íntim?

Perquè...

Confidències...

Et vaig veure en despertar, sabia que m' esperaries. Anit, vam conversar llargament, estaves esplèndida, brillant, i unes ombres lleus et feien misteriosa. Cap vel, ni bòira, ni núvol entorpia la teva mirada. Et vaig preguntar pel teu costat ocult, com faig sempre, i em vas mostrar poc, com desitjo en el fons. Em vas dir: "... a poc a poc, és perillós...". Et vaig somriure, em vas somriure... i llavors, et vaig demanar que somriguessis a una persona especial, que li xiu-xiuegessis paraules de consol, sentiments plens, i tendresa, quan et mirés en la nit. Aquest fou el meu encàrrec per a aquella i tantes altres nits. Sé que ho vas fer molt bé, como sempre ho fas. M'agrada la teva complicitat.... En el fons ets como jo. La nit és més fidel que fosca i avui tu ho has demostrat, tot i no caler. M' agrada quan comparteixes a cau d'orella els teus secrets amb mi, vivències, anhels, desitjos.... Sé que t'agrada mirar-nos, observar-ho tot, que disfrutes fent-ho i jo gaudeixo de les teves històries quan me les expliques. I ja és hora de despedir-nos, però sé que demà, puntual, estaràs aquí, novament amb mi, esperant-me, amb ganes de seguir contant-me relats per a no dormir, tot i què, finalment el son sempre em segresta i em fa seva……

Morder...

Deseo intensamente morder la manzana, adentrarme en senderos desconocidos y sentir sin miedo como van apoderándose de mi ser esas sensaciones, durante tanto tiempo dormidas. Tendré que esperar hasta que el deseo me nuble la razón y me impida ya pensar en nada más, tan sólo en aventurarme y arriesgar mi alma al abismo. Resulta difícil, llegado este momento, dejar atrás lo que tanto me asusta y me hace sentir estancada y atrapada en la comodidad de la rutina, que por conocida, me hace imaginar segura en mi mundo. Quiero desprenderme de todo cuanto me retiene, aunque sigo teniendo un gran temor a perder el control. Hasta ahora todo ha sido un juego, nada más que palabras; peró ahora, las palabras darán lugar a los hechos. Y quizás ya sea tarde, pero prefiero arriesgar, aún sabiendo que quizás es a destiempo. Necesito ser coherente con lo que ansio y anhelo experimentar, serlo conmigo misma. Sé que los miedos y dudas seguirán siendo mis compañeros de viaje, pero me puede más el deseo por continuar, la atracción hacia la otra cara de la luna. Y sé que llegará un momento en el que ya nada temeré porque estaré en tus manos... Y si no es así, habré arriesgado con valentía y de frente, como siempre me ha gustado vivir, y me sentiré satisfecha conmigo misma. Ya pasó el tiempo del miedo... Nada puedo hacer ya salvo dejarme atraer hacia el abismo, morder la manzana y esperar...

En tu estime el món

En tu estime el món.

la terra i la gent d'on véns,

en tu estime.

I sé que en tu és més fort el dolor

i més intensa l'alegria de viure,

i és en tu on creix la vida

i és en tu on em sent lliure.

En tu estimaria fins i tot

l'absurda vinguda de la mort,

i és en tu que estime

les dolces dimensions del teu cos.

En tu estime el món,

la terra i la gent d'on véns,

en tu estime, en tu,

perquè a tu t'estime,

en tu, en tu, en tu...

Raimon

Mi hechizo...

"Mañana en la batalla

piensa en mí,

y caiga tu espada sin filo:

desespera y muere"

Por el ocultamiento,
a pesar de los hechos y las intenciones,
empujándonos hacia el actuar sin saber,
cultivando la voluntad que casi nunca se cumple,
sobre la negación de las personas que una vez quisimos,

y sobre el olvido...

que hace de todo viaje una lenta difuminación.
Por la indecisión,
caminando hacia la despedida,
sin evitar el engaño,
que quizá es nuestra condición natural,
y en realidad, no debería dolernos tanto...

PD: Javier Marías.- Mañana en la batalla piensa en mí

Love me tender...

Llum de lluna a la teva pell, i
un mar profund en els ulls...
Existeixen els àngels?

Amo, amas, amare, amavi, amatum

Jo t'estimo en present d'indicatiu

i, de l'amor per fer-me un futur mèrit,

t'estimaré en pretèrit,

participi, gerundi i subjuntiu.



Carles Fages de Climent

Manual de supervivència

Necessito amb urgència un manual per a convertir-me en idiota, per a no adonar-me de les coses que em fan mal o que no puc admetre, per a fingir que estic bé quan no ho estic o bé quan sento que quelcom no funciona. Voldria un manual on em donessin les instruccions exactes per a conformar-me amb el que hi ha... m'agradi o no, sense qüestionar res. I no exigir res, no protestar, no dir en veu alta els meus pensaments, ni tan sols en veu baixa. Silenciar els meus desitjos, callar els meus dubtes i perdre la meva voluntat a resistir-me davant les situacions que jutjo fora de lloc, incoherents, inacceptables o bé desproporcionades. Un manual que m'ajudi a comprendre com puc no trobar a faltar certes coses, com puc fer per a no saber allò que mai hagués volgut saber. Suposo que amb aquest manual de la idiotesa hi deu anar inclòs un suplement afegit per a sentir-se feliç i ignorant. Em pregunto on el deuen aconseguir els que l'han convertit en el seu llibre de capçalera...

PD: Javier Marías.- "Corazón tan blanco" (... no he vogut saber però he sabut...).

Me encanta...

Soy lo que me encanta...

Me encanta la vida,
Me encanta la belleza, la elegancia, el lujo sencillo,

Me encantan los contrastes, los matices,

Me encantan las emociones fuertes,
Me encantan los desafíos,

Me encanta soñar con los ojos abiertos,

Me encanta lo imposible,

Me encanta la desmesura,

Me encanta la soledad, el silencio,

Me encanta la otra realidad.

Me encantas tú...

Todo el resto tiene una importancia muy relativa.

¿Por qué?

Porque siempre que se cierran todas las puertas,

se puede abrir una ventana... o saltar por ella.

Porque hay ventanas que no se abren nunca...

y puertas entreabiertas.

Porque nunca pensé que podía actuar de determinada manera... y

Porque sabía que me sentiría mejor reconociendo mi error.

Porque hay cosas que no sucedieron, pero se pueden repetir.
Porque hay cosas que sucedieron, pero no repetiré jamàs.

Porque son tantas cosas que quiero decir,

que no se como hacer...

para que no se me quede alguna en el tintero...

Porque no se pierde lo que nunca se tuvo.
Porque no se tiene lo que se perdió.
Porque aprendemos de nuestros errores (o quizàs no...)

Porque hay cosas que no merece la pena pensarlas...
Porque hay cosas que merece la pena haber vivido...

Porque hay otras que hay que pensárselas bien.

Porque se puede ser bruja y princesa en una noche....
Porque se puede ser y no ser cada madrugada...

Porque hoy prefiero ser mala, malísima, desatada y feliz...
Porque ya seré buena mañana... (o quizàs pasado mañana);

Porque no siempre las noticias son desagradables,

y algunas incluso, nos pueden llenar de placer...
Porque te tengo y no... porque lo sabes...
Porque me amas y no... porque lo acepto...
Porque deseo y no... tu alma infinita...
... porque tus besos son y no son nada...
... porque la eternidad nos persigue en la noche...
... porque nos escondemos de la nada...
... por todo ello...