L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimarts, 13 de febrer del 2007

Amo, amas, amare, amavi, amatum


Jo t'estimo en present d'indicatiu

i, de l'amor per fer-me un futur mèrit,

t'estimaré en pretèrit,

participi, gerundi i subjuntiu.



Carles Fages de Climent
Publicat per the silver blue sea a les 22:33
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)