Puisque c'est ma rose...

Le Petit Prince
Antoine de Saint-Exupéry
Chapitre XXII

(versió en espanyol)

C'est alors qu'apparut le renard:
- Bonjour, dit le renard.
- Bonjour, répondit poliment le petit prince, qui se retourna mais ne vit rien.
- Je suis là, dit la voix, sous le pommier.
- Qui es-tu ? dit le petit prince. Tu es bien joli...
- Je suis un renard, dit le renard.
- Viens jouer avec moi, lui proposa le petit prince. Je suis tellement triste...
- Je ne puis pas jouer avec toi, dit le renard. Je ne suis pas apprivoisé.
- Ah! pardon, fit le petit prince.
Mais, après réflexion, il ajouta:
- Qu'est-ce que signifie "apprivoiser" ?
- Tu n'es pas d'ici, dit le renard, que cherches-tu ?
- Je cherche les hommes, dit le petit prince. Qu'est-ce que signifie "apprivoiser" ?
- Les hommes, dit le renard, ils ont des fusils et ils chassent. C'est bien gênant ! Ils élèvent aussi des poules. C'est leur seul intérêt. Tu cherches des poules ?
- Non, dit le petit prince. Je cherche des amis. Qu'est-ce que signifie "apprivoiser" ?
- C'est une chose trop oubliée, dit le renard. Ça signifie "créer des liens..."
- Créer des liens ?
- Bien sûr, dit le renard. Tu n'es encore pour moi qu'un petit garçon tout semblable à cent mille petits garçons. Et je n'ai pas besoin de toi. Et tu n'as pas besoin de moi non plus. Je ne suis pour toi qu'un renard semblable à cent mille renards. Mais, si tu m'apprivoises, nous aurons besoin l'un de l'autre. Tu seras pour moi unique au monde. Je serai pour toi unique au monde...
- Je commence à comprendre, dit le petit prince. Il y a une fleur... je crois qu'elle m'a apprivoisé...
- C'est possible, dit le renard. On voit sur la Terre toutes sortes de choses...
- Oh! ce n'est pas sur la Terre, dit le petit prince.
Le renard parut très intrigué :
- Sur une autre planète ?
- Oui.
- Il y a des chasseurs, sur cette planète-là ?
- Non.
- Ça, c'est intéressant ! Et des poules ?
- Non.
- Rien n'est parfait, soupira le renard.
Mais le renard revint à son idée:
- Ma vie est monotone. Je chasse les poules, les hommes me chassent. Toutes les poules se ressemblent, et tous les hommes se ressemblent. Je m'ennuie donc un peu. Mais, si tu m'apprivoises, ma vie sera comme ensoleillée. Je connaîtrai un bruit de pas qui sera différent de tous les autres. Les autres pas me font rentrer sous terre. Le tien m'appellera hors du terrier, comme une musique. Et puis regarde ! Tu vois, là-bas, les champs de blé ? Je ne mange pas de pain. Le blé pour moi est inutile. Les champs de blé ne me rappellent rien. Et ça, c'est triste ! Mais tu as des cheveux couleur d'or. Alors ce sera merveilleux quand tu m'auras apprivoisé ! Le blé, qui est doré, me fera souvenir de toi. Et j'aimerai le bruit du vent dans le blé...
Le renard se tut et regarda longtemps le petit prince:
- S'il te plaît... apprivoise-moi ! dit-il.
- Je veux bien, répondit le petit prince, mais je n'ai pas beaucoup de temps. J'ai des amis à découvrir et beaucoup de choses à connaître.
- On ne connaît que les choses que l'on apprivoise, dit le renard. Les hommes n'ont plus le temps de rien connaître. Ils achètent des choses toutes faites chez les marchands. Mais comme il n'existe point de marchands d'amis, les hommes n'ont plus d'amis. Si tu veux un ami, apprivoise-moi !
- Que faut-il faire? dit le petit prince.
- Il faut être très patient, répondit le renard. Tu t'assoiras d'abord un peu loin de moi, comme ça, dans l'herbe. Je te regarderai du coin de l'œil et tu ne diras rien. Le langage est source de malentendus. Mais, chaque jour, tu pourras t'asseoir un peu plus près...
Le lendemain revint le petit prince.
- Il eût mieux valu revenir à la même heure, dit le renard. Si tu viens, par exemple, à quatre heures de l'après-midi, dès trois heures je commencerai d'être heureux. Plus l'heure avancera, plus je me sentirai heureux. A quatre heures, déjà, je m'agiterai et m'inquiéterai; je découvrirai le prix du bonheur ! Mais si tu viens n'importe quand, je ne saurai jamais à quelle heure m'habiller le cœur... Il faut des rites.
- Qu'est-ce qu'un rite ? dit le petit prince.
- C'est aussi quelque chose de trop oublié, dit le renard. C'est ce qui fait qu'un jour est différent des autres jours, une heure, des autres heures. Il y a un rite, par exemple, chez mes chasseurs. Ils dansent le jeudi avec les filles du village. Alors le jeudi est jour merveilleux ! Je vais me promener jusqu'à la vigne. Si les chasseurs dansaient n'importe quand, les jours se ressembleraient tous, et je n'aurais point de vacances.
Ainsi le petit prince apprivoisa le renard. Et quand l'heure du départ fut proche:
- Ah! dit le renard... Je pleurerai.
- C'est ta faute, dit le petit prince, je ne te souhaitais point de mal, mais tu as voulu que je t'apprivoise...
- Bien sûr, dit le renard.
- Mais tu vas pleurer ! dit le petit prince.
- Bien sûr, dit le renard.
- Alors tu n'y gagnes rien !
- J'y gagne, dit le renard, à cause de la couleur du blé.
Puis il ajouta:
- Va revoir les roses. Tu comprendras que la tienne est unique au monde. Tu reviendras me dire adieu, et je te ferai cadeau d'un secret.
Le petit prince s'en fut revoir les roses:
- Vous n'êtes pas du tout semblables à ma rose, vous n'êtes rien encore, leur dit-il. Personne ne vous a apprivoisé et vous n'avez apprivoisé personne. Vous êtes comme était mon renard. Ce n'était qu'un renard semblable à cent mille autres. Mais j'en ai fait mon ami, et il est maintenant unique au monde.
Et les roses étaient bien gênées.
- Vous êtes belles, mais vous êtes vides, leur dit-il encore. On ne peut pas mourir pour vous. Bien sûr, ma rose à moi, un passant ordinaire croirait qu'elle vous ressemble. Mais à elle seule elle est plus importante que vous toutes, puisque c'est elle que j'ai arrosée. Puisque c'est elle que j'ai mise sous globe. Puisque c'est elle que j'ai abritée par le paravent. Puisque c'est elle dont j'ai tué les chenilles (sauf les deux ou trois pour les papillons). Puisque c'est elle que j'ai écoutée se plaindre, ou se vanter, ou même quelquefois se taire. Puisque c'est ma rose.
Et il revint vers le renard:
- Adieu, dit-il...
- Adieu, dit le renard. Voici mon secret. Il est très simple: on ne voit bien qu'avec le cœur. L'essentiel est invisible pour les yeux.
- L'essentiel est invisible pour les yeux, répéta le petit prince, afin de se souvenir.
- C'est le temps que tu as perdu pour ta rose qui fait ta rose si importante.
- C'est le temps que j'ai perdu pour ma rose... fit le petit prince, afin de se souvenir.
- Les hommes ont oublié cette vérité, dit le renard. Mais tu ne dois pas l'oublier. Tu deviens responsable pour toujours de ce que tu as apprivoisé. Tu es responsable de ta rose...
- Je suis responsable de ma rose... répéta le petit prince, afin de se souvenir.

Dóna'm la mà...

26 de febrer

Sicut erat in principio et nunc et semper

Teva

.

Sota els teus ulls

sóc promesa dolça

esclat en flor

mira'm...

a les teves màns

sóc calze profà

anyell i do

pren-me...

.

Literatura XXX

Cercant notícies polèmiques per motius laborals em trobo amb això i no puc evitar un somriure de bat a bat.

Potser caldria fer el mateix amb altres obres que, en la meva humil opinió, també haurien de ser retirades de l'abast del gran públic, sempre tant feble de ment...

Així, doncs, La Ilíada i La Odisea, per exaltació de la guerra i la mentida; La República de Plató, per totalitària; La Bïblia, al menys el Levític i l'Apocalípsi de Sant Joan; El Príncep de Maquiavel, per "maquiavèlica"; El mercader de Venècia de Shakespeare, per antisemita; Quevedo, de la A a la Z, i ell ja sabrà perquè; Tarzán de Burroughs, per racista; Tot Kipling, per imperialista; Juventud, egolatría de Baroja, per menospreci als sudamericans; Gilles de Drieu La Rochelle, per fascista; els poemes d'Alberti, Neruda, Vallejo i Miguel Hernández, per estalinistes; Cien años de soledad, per incitació al bestialisme; tot Bukowski, per masclista i així, un llarg etc...

En canvi, ja em perdonareu, però no he sabut trobar res sospitós i per tant declaro nèts de pols i palla: El Principito, Els Hollister, La cuina d'en Karlos Arguiñano i el Manual de la Termomix. Tampoc he vist res d'estrany en les obres de Corín Tellado, Camino d'Escrivà de Balaguer, Paulo Coello i Maria de la Pau Janer, elevada als altars pel nostre estimadíssim Veí de Dalt.

A+P+E = [X]

.

.
Amor
Lent
Porpra,
Roig-sang,
Ansietat,
Zel.
Oblidar-te
Lamentant
Avui.
Mai
+ (més)
Pensar-te.
Absent,
Resseguir
Obstinadament
X (per)
Entendre'm/'t
Tants
Instants
No
Assaborits
+
Esperar
Llunes
Tremoloses,
Evocant
Una pell.
Algun
Matí,
Olorar
Romer,
Imaginar
Núvols,
Cels,
Ocells,
Nits.
Dir-se
Insistentment:
Cal
Inventar
Ombres,
Neurosis
Abstractes,
Légèreté et défi.
.

Punts suspensius

.

Habitualment usats per indicar que quelcom és voluntàriament inacabat mitjançant una interrupció que si hom vol pot reprendre tot seguit.

Sovint es suposa que allò no explícit és obvi o bé es pretén que es completi lliurement el que s'exposa parcialment, o bé se li atorga poc interès aliè.

Altrament, poden expressar dubte, interrogació subtil, estranyesa, reticència o intriga.

Sempre hi ha d'haver tres punts -ni més ni menys- units sense cap espai a allò que els precedeix.

Convé no abusar-ne per tal que la comunicació no quedi escapçada o incompleta.

...

.

I és ara que em pregunto: En una vida en punts suspensius, el més agosarat fora posar-hi un punt i a part? o bé seria més apropiat un punt i final...

.

Llevant...

.

I el tacte de ta pell

alè de llevantada

hissa veles com flames

en horitzons llepats

d'escuma dolça.

.

Pluja de vellut cadent

sobre onades que cremen

platges d'argent blau

en nits de lluna

i matins encalmats.

.

Primavera al gener

i naufragis conscients

en un mar inconscient

de desitjos secrets

i poemes al vent.
.

Tempus fugit

... i és que el temps passa lleuger en bona companyia.

II ANIVERSARI

Moltes gràcies a tots/es

Avui, el blog fa dos anys

i ha rebut

aquest regal tant especial.

Aquest altre va arribar fa temps,

com una onada silenciosa i dolça...

.

des-en-cryp-ta'm

.

Imagina'm

com jo t'imagino

quan

m'imagines...

.

Regal Blocaire Invisible

La iaia té caspa - Zinc Piritione

Gràcies Zinc per les bones estones que ens fas passar a tots els que et llegim.

Jack Vettriano & Silvio Rodríguez: Locuras

Pistes

Sí, pistes, ho has llegit bé, pistetes per a tu, tururú! Que de ben segur que ja et pensaves que me n'havia oblidat, eh? Doncs no, res de res! I que sàpigues que quan ens expliques aquella mena de coses i els teus cuentus em téns amb el nas enganxat a la pantalla una bona estona i morta de riure... ah! i jo també penso a voltes que estem ben fets però mal acabats. La teva data d'inscripció a Blogger és desembre de 2006 i téns un Premi C@t , un canal al Youtube i un perfil a Facebook. Ja veus que et regiro a tot arreu, eh? El teu video sobre la por el vaig trobar genial, però això no t'ho diré que és massa pista, oi? jajajaja Quan tenies el piset a Bloc.cat ja et visitava, silenciosament, és clar, tot i què imagino que em senties quan rèia, sorollosa. Si passes per casa la Nit de Reis hi trobaràs el teu regal. Endevina endevineta... Que sí, que ets tu, pesat!

Petonets i bon nadal...

Deseo en voz alta

Regresa a mí a la hora en que la piel despierta, roza mi cuello con tus labios en el momento en que el deseo te recuerda, abrázame despacio como un sueño cuando el reloj precipite los minutos que acercan la despedida y con ella la tortura de la ausencia, enséñame cuánto quiere decir tanto cuando me dices tanto , tanto ... y si así tiene que ser , vete sin decir adiós ni hasta cuándo...

Requiem aeternam

Davant la complexitat que ha adquirit el vocabulari de l’àmbit de l’ensenyament des de la implantació de la LOGSE, aquest és un recull pensat per ajudar aquelles persones que, quan llegeixen alguna cosa sobre el tema, no entenen res (com resulta lògic i natural).

Diccionari LOGSE - CATALÀ

...

ADAPTACIÓ CURRICULAR: Donar llibres de primària als alumnes de secundària.

ADAPTACIÓ CURRICULAR INDIVIDUALITZADA: Donar llibres de primària als alumnes de secundària (però un de diferent a cada alumne).

ALUMNE A QUI EL PROFESSORAT NO HA SABUT MOTIVAR: Gandul. Mal estudiant. Brètol.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT: Dedicar més estona als alumnes que no serveixen per estudiar que als que serveixen.

AVALUACIÓ INICIAL: Test de principi de curs que serveix perquè el professor constati que els alumnes no saben res.

AVALUACIÓ FORMATIVA: Exàmens parcials.

AVALUACIÓ SUMATIVA: Exàmens finals.

COMPETÈNCIA SOCIAL: Es diu que un alumne té “competència social” quan el noi o noia sap llegir, és prou ben educat i sap comptar el canvi que li tornen a les botigues.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES: Saber fer la O amb un “canuto”.

CONSTRUCTIVISME: Secta fanàtica (i perillosa) que afirma que els nens i adolescents aprenen les coses sols i que propugna que el mestre o el professor, mentrestant, se’ls estigui mirant.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: Llista de les coses que puntuen per a la nota.

CRÈDIT: Fragment d’assignatura que dura 30 hores.

CRÈDIT VARIABLE: Assignatura “maria”.

CRÈDIT DE SÍNTESI: 30 hores pasturant. La Síntesi del Descrèdit del Sistema Educatiu.

CURRÍCULUM: Programa. Pla d’estudis. (Però en llatí, que queda més guai) NIVELL EDUCATIU: Curs.

UNITAT DIDÀCTICA: Lliçó. Tema.

ACTIVITAT D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE: Exercici.

DIVERSITAT: Conjunt d’alumnes justets i/o ganduls. També s’hi inclouen els brètols i els predelinqüents.

EIXOS TRANSVERSALS: Intentar que els alumnes no es droguin, no atropellin les iaies amb la moto i no tinguin relacions sexuals sense preservatiu.

ESCOLA INCLUSIVA: Posar les pomes sanes i les podrides al mateix sac. (La intenció és que les podrides es tornin sanes però el resultat és que moltes de sanes, acaben podrides)

ESTABLIR UNA RELACIÓ D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE: Fer classe.

EXCEL•LÈNCIA: Hmmm... Aquest diccionari no és prou potent. És millor que li pregunteu al Conseller d’Ensenyament.... ai, perdó, d’Educació.

GRADUAT EN EDUCACIÓ SECUNDÀRIA: Cartolina DIN A-3 que serveix per decorar l’habitació.

MEDIACIÓ: Intentar que un alumne li torni a l’altre l’mp3 que li ha mangat. Art de fer que el cornut pagui el beure.

PEDAGOGIA: Bruixeria disfressada de medicina. Pseudociència tan ignorant que ignora la seva pròpia ignorància.

POLIVALÈNCIA CURRICULAR: Fenomen que es dóna quan un professor de física dóna classes de socials. (El professor va fer un curset sobre la guerra civil espanyola).

POSAR ELS ALUMNES EN SITUACIÓ D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE: Fer que seguin i que callin.

PRIMÀRIA: Part de l’EGB. Segons edat: de 1r a 6è d’EGB. Segons nivell: de 1r a 3r d’EGB.

3r D’ESO: 1r de BUP, però molt més fàcil.

1r de BATXILLERAT: 5è d’ESO. 3r de BUP, però infinitament més fàcil.

1r de CARRERA: 3r de BUP i COU en un sol any. Es fa a la universitat.

CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ: 1r grau d’FP, però dos anys massa tard.

PROGRAMA DE GARANTIA SOCIAL: Refugium pecatorum (En català, refugi dels pecadors). Llar d’infants per a adolescents en edat laboral. Pàrking.

PRÀCTICA REFLEXIVA: Preparar les classes abans de fer-les.

PROJECTE CURRICULAR: Armari molt gros amb molts papers que es sol obrir un cop a l’any quan ve l’inspector.

PROFESSOR AMB COMPETÈNCIA CURRICULAR: Professor que en sap molt i que explica bé. Fractirador del sistema. Espècie en extinció.

SALUT I BENESTAR DEL PROFESSORAT: No acabar tancat al manicomi. Prescindir dels serveis del foniatra, del psicòleg, etc.

(NOVES) TECNOLOGIES: Informàtica. (jajajaja "noves")

TIC: Informàtica (quan ja t’has cansat de dir “Noves Tecnologies”).

TAC: Informàtica (quan ja t’has cansat de dir TIC).

Regal inesperat

La malenconia és una droga dura, però ja que cobreix algunes necessitats, es fa totalment necessària. (M. dixit)

Soñar es ver las formas invisibles

a distancia imprecisa, y, con sensibles

impulsos de esperanza y voluntad

buscar allá en la fría línea del horizonte

árboles, playas, flores, aves, fuentes:

besos que nos debía la Verdad.

Fernando Pessoa

Mar enllà...

.

"En un país de niebla llamado Yo

hay una señal sin camino

que me impide partir"

Inger Hagerup

Noruega, 1905-1985

... i la ment em mena lluny

fins a l'illa on "sóc"

una dona interrogant

que diu paraules d'aigua

i t'adones que he volat

vers trenta-vuit horitzons

en cada mitjanit

i, em demanes -on ets?

-molt lluny, Mar enllà...

i em dius que m'hi vols acompanyar.

Com explicar-te que

on tu vols anar

mai ningú hi ha estat?

.

Ophélie, mort d'aigua

Hamlet - Shakespeare

Diàleg de la sirena i el navegant...

René Magritte

110 aniversari del seu neixement

L'espai de mi

.

.

Vetlla l'espai de mi que et configura
i així sabràs que mai no s'interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.

No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.

Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.

Miquel Martí i Pol

(Avui fa cinc anys que ens va deixar)

Ancora'm a tu, amor...

Matemàtica del desig

Un sms i la ment es desboca

dos sospirs i la pell s'estrem

tres excuses i tot és possible

quatre minuts i les claus al cotxe

cinc semàfors, tots en verd

sis minuts i un somriure

set pensaments descarats

vuit bones intencions, i

nou de molt "dolentes"

deu segons, el primer petó

nou-f, pàrquing soterrani

vuit passes fins a l'ascensor

set plantes que semblen eternes

sis cops que et miro i no

cinc botons a desfer lentament

quatre mans que es desitgen

tres hores dolces i teves

dos amants, la passió

un secret: tu i jo

No vull respirar aire prestat en temps de pròrroga...

... també ploren, sabeu?

... i que els ulls no vegin, les orelles no escoltin, el cos no senti, el cor no estimi, l'endemà no existeixi, el temps s'aturi, els cops s'acabin, ell desaparegui i trobi les paraules que fa tant de temps que busco dins meu...

... i que quan em preguntin què tinc, què em passa, si m'he fet mal, si no em trobo bé, perquè he faltat a classe, perquè no he fet els deures, perquè no estudio, perquè no sé ser com els altres, tingui una resposta, i no calli, com sempre... trobar les paraules, trobar-les; i que no se m'amunteguin a la gola, a l'estómac, a cada blau de la pell.

Avui, m'han abraçat sense saber. Algú m'ha dit que confïi, però em penso que no en sé...

Potser a la pròxima abraçada li diré que sí, que allò que sospita és veritat, que té raó, que només necessito trobar les paraules, però que no sé on són... que si us plau m'ajudi a trobar-les.

I plorarem junts com avui, que no sé molt bé perquè ploravem, però sí... Potser ella plorava perque jo no sé trobar les paraules... potser estava trista, no sé. Per si de cas, demà li tornaré l'abraçada.

Les professores també ploren, sabeu...

Abisme

"Tots caminem pels verals de la literatura: som personatges literaris que volem viure el desequilibri de la insolència i de la vital transgressió per acabar qüestionant-nos quina mena de substància regalima els nostres esperits efímers…

No ens allunyem gaire de tots aquells personatges que llegim i interioritzem i que viuen i manifesten els seus desequilibris i les seves debilitats perquè aquesta és la matèria prima de la humanitat.

Ficció o no ficció, tan se val… Busquem quins són els límits, volem experimentar-los perquè en el fons, tot i que ens horroritza, persisteix la seducció per l’abisme.

El nostre límit som nosaltres mateixos quan volem saber allò que és del tot impossible saber: el risc.
Busquem en les persones la passió, volem guiar-nos per les nostres intuicions, experimentar amb elles perquè en el fons tenim una clara tendència suïcida pel precipici.
Les nostres vides són confuses i contradictòries, plenes d’incoherències que ens aboquen a viure atrapats entre el que som i el que voldríem ser, entre les nostres frustracions i els nostres somnis.

Les nostres emocions ens desequilibren i el nostre raciocini cau als peus de les nostres emocions. La raó sempre acaba sucumbint davant les nostres emocions. Sentiments que generen dubtes… com l’horitzó del mar."

Crypto

(un regal molt especial)

Fragilitat

.

De perquè els vaixell de paper s'enfonsen

quan naveguen, confiats, a mar obert...

De perquè el cor se'm fa miques

quan et penso distant i llunyà.
De perquè les llàgrimes són salades

com aquest mar blau, com la teva pell.

De perquè la fragilitat em fa feble i de plom,

en el teu mar, i m'enfonso, sense remei...

De perquè t'estimo tant i t'entenc tant poc,

i de perquè encara no he après a nedar.

De perquè et perdo i ho sé,

sense ni adonar-me'n que no et tinc.

De perquè ens pensem que ens tenim

malgrat no ens sabem donar.

De perquè no sé confiar,

ni respirar, ni sommiar, ni viure.

(De tot això, necessitava pensar i escriure,

però no ho faré, perque no en sé, perque no puc,

perque els vaixells de paper

són això, "de paper" i fràgils,

i toca que s'enfonsin, com cal...

no que escriguin de matinada,

morts de son i d'enyorança).

Bona nit, amor!

Un petó blau, en vaixell de paper...

Sometime or other...

.

Gràcies per ser-hi ...

Què tinc, Dr.?

Simptomatologia: Insomni, inapetència, eufòria, sensació de felicitat extrema, dificultat de concentració i uns estranys éssers revolotejant en la radiografia que s'adjunta i que altrament acostumen a ser freqüents en aquests casos i no són excessivament preocupants, excepte per les pessigolles que causen en els afectats.

Diagnòstic: enamorament en grau III, letal i crònic.

Tractament: una dosi diària de carinyets, cançons d'amor a discreció, poesia tres cops al dia, passejar vora el mar cada vespre, i controlar els efectes de l'enyor i del desig convenientment, sota la supervisió d'un facultatiu addient.

... i un dia, amor

.

.
Un dia, et preguntaràs moltes coses
i potser et sabrà greu de dir-me-les

Un dia, tocaràs els meus ulls
i sabràs que no són com els teus

Un dia, t'ofegaran les preguntes
i jo estaré amb tu, per nedar junts

Un dia, entendràs que l'amor
no es fa preguntes, ni té respostes

Un dia, volaràs sol/a sense por
i jo seré feliç d'haver-te acompanyat

Un dia, amor...

Autumn leaves

Eva Cassidy

L'àtic

He pujat els graons

pensant-te intens i urgent

passant els dits per la barana

lliscant sobre el forjat

deliciosament fred

com un batec acompassat

pam-pam, pam-pam...

i el silenci dolç del marbre

cremant-me la pell.

Sota l'estora, com sempre

aquella clau que tu i jo sabem

i he entrat, imaginant

que em senties de sota estant

"busca'm i em deixaré trobar"

llegeix-me el pensament

penombra, jazz i olor de vainilla

soroll d'un pany que s'obre

i passes com llepades.

Sempre...

.
[s. XII; del ll. semper, íd.] adv

.

1 En tot temps, en tot el temps passat i

en tot el temps a venir.

2 En qualsevol temps, en qualsevol ocasió.

3 Des de sempre.

4 sempre més En tot el temps a venir.

5 En tot cas.

6 per sempre Sense límit, perpètuament.

PD: Ara ja saps què volia dir-te, amor...

Bufar i fer ampolles...

.

Bufes?

Morta de por...

Essentiel

Aprendre't per a saber-me,
donar-me per a ser

com un cec
llegir-te la pell
i mirar-te l'ànima

per buscar-m'hi
com un boig, es busca...

.

Per a tu...

La maleta

La clínica, d'un temps que era una torre
burgesa als barris alts, manté aquell aire
de parquet encerat i grans magnòlies.
Ha fet l'ingrés al mostrador i espera
que algú la cridi per pujar a la cambra.
Fa molts anys de l'amor, però ella encara
té hissada la bandera de tempesta
en una platja on ja no hi ha ningú.
Pensa en els homes que van estimar-la
i que va rebutjar, per covardia

o per fidelitat. Un d'ells cantava
boleros al Rigat i els més ardents
sempre els hi dedicava amb la mirada.
Cap d'ells no és ara aquí. I ja els amics
són assumptes llunyans, de quan el cos
no era un sòrdid objecte de conversa.
Amb tots en fa un de sol i ballen junts
una nit de la seva joventut,
quan les parelles van anar aturant-se
deixant-los sols al centre de la pista.
Soledat, ja ho és tot: també aquell ball,
la pista sota els focus d'un quiròfan
una nit de postguerra al Rigat.
I la vella maleta que, als seus peus,
d'esma, mentre cavil.la aquestes coses,
acaricia com si fos un gos.

Joan Margarit

Sobre la diferència entre mirar i veure

Absència

Ta dolça absència

m'abraça,

lent i blau

i ens mirem

en sa lluna,

espill secret

f(x)''= 0 / f(x)'''=0

instants

Qui no té ... el gat pentina!

Sí com lo taur se'n va fuit pel desert

.

XXIX

.

Sí com lo taur se'n va fuit pel desert

quan és sobrat per son semblant qui el força

ne torna mai fins ha cobrada força

per destruir aquell qui l'ha desert,

tot enaixí em cové llunyar de vós,

car vostre gest mon esforç ha confús:

no tornaré fins del tot haja fus

la gran paor qui em tol ser delitós.

.

Ausiàs March

Veles e vents

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.




.
Amor de vos jo en sent mes que no en sé,
de què la part pijor me'n romandrà;
e de vos sap lo qui sens vos està.
A joc de daus vos acompararé.
.
Ausiàs March

Fado do mar

Laisse-moi devenir...

.

Onada que llepa la sorra

lleu com un pensament,

en les petges invisibles

d'un mar blau transparent

i saber el que sóc, res...

perque el no-res no sent,

i deixar d'existir, oblidar...

deliciosa inconsciència

que desitja impossibles

amb el cor a la mà, malmès.

I és que cap mar no enyora

una sola gota blava

ni tant sols si la brisa

repeteix el seu nom

en aquella hora eterna

d'un maig plujós

quan l'amor a la tarda

es feia blau, tant blau...

per a morir, dolç i lent.

Laisse-moi devenir...

respirar-te em fa mal

I em tens, avui

a les teves màns

ara i sempre

sicut erat in principio

i ho sé i ho saps...

entres en mi

com per atzar

desitjat com la vida

enyorat com la mort

i el teu tempo cadent

em mata lent i certer

i em pregunto de nou

quants cops encara

et tindré, qui sap...

i és que a voltes no sé

o no vull "saber"

retenir-te m'angoixa

perque et sé eteri

fu-gis-ser

pronuncio el teu nom

fluixet, sense veu

i no em sents...

a - i - r - e

gramàtica secreta II

Les (teves) conjuncions

i voldria un instant

ni que fos fugaç

que sabés etern

ja plorar ja riure

o callar plegats

però ser a prop teu

encara que lluny

si et penso, amor

quan t'enyoro intens

perquè et sé a tocar

car no et miri als ulls

com ho vaig fer abans

ja que els ulls no diuen

per què et sents així

doncs potser demà

també em pensaràs

així com abans

Vola'm a sa lluna...

.

Això sóc, allí estic,
volant
com aquelles gavines
desconcertades
en cel sense mar,
ocells marins
sobre la sequera.

Cinta Mulet
Paraula de dona

el teu mar

Animated_Handwriting by Crazyprofile.com

Saudade

Rosa

Hoje o céu está mais azul,
eu sinto...
Fecho os olhos.
Mesmo assim eu sinto...
O meu corpo estremeceu.
Não consigo adormecer.
Nem o tempo vai chegar
Para dizer o quanto eu sinto
Você longe de mim.
É uma espécie de dor...
Hoje o céu está mais azul
eu sinto...
Olho à volta
E mesmo assim eu sinto
Que este amor vai acabare
a saudade vai voltar...
Nem o tempo vai chegar
Para dizer o quanto eu sinto
Você longe de mim.
É uma espécie de dor...
Já não sei o que esperar
Dessa vida fugidia...
Não sei como explicar
Mas eu mesmo assim o amo.
.

Rodrigo Leäo

petges

transparent

volàtil

.

sense deixar cap petja

en mi

ni enlloc

.

però ja és tard

.

ni la mar pot esborrar-les

.

potser no ho vol

A voltes...

.

A voltes el desig se'ns torna mut
i és un dard retardat a l'aljava
que els enverinen, consagrat
al mirall sense temps de l'absència.

I ara véns, i em retornen els mots
com un ressò del teu desig, com un
reflex encès de la sageta viva
amb què em claves al foc de l'instant.

I t'abraço com si jo fos tu
que m'abraces com si fossis jo.

Maria Mercè Marçal

gramàtica secreta

Les (teves) preposicions

.

a TU et vull

amb TU m'aprenc

cap a TU imagin

contra TU m'estrem

de TU em record

des de TU sospir

devers TU somric

en TU sóc "Jo"

entre TU i "Jo"

envers TU em sé

fins a TU m'encaix

malgrat TU t'enyor

per TU em fonc

per a TU el meu "Jo"

segons TU batec

sense TU mor

ultra TU et sé

vers TU visc