L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
dijous, 5 de juny del 2008
Vola'm a sa lluna...
.
Això sóc, allí estic, volant com aquelles gavines desconcertades en cel sense mar, ocells marins sobre la sequera.
Tot sovint em quedo sense paraules quant entro al teu bloc, per la sensillesa amb la que escrius, em temo que no sabré posar res coherent que enllaçi amb les teus versos i poemes.
Crec que és la primera vegada que entre en el teu blog i m'ha agradat la música amb què m'has rebut i també les teues paraules, les paraules del teu post. Tornaré.
5 comentaris:
Continua en aquesta bonica volada.
Bonica volada i precioses paraules...
Tot sovint em quedo sense paraules quant entro al teu bloc, per la sensillesa amb la que escrius, em temo que no sabré posar res coherent que enllaçi amb les teus versos i poemes.
Precios cuca, com sempre :-)
volar, saber aterrar i enlairar-se de nou
Crec que és la primera vegada que entre en el teu blog i m'ha agradat la música amb què m'has rebut i també les teues paraules, les paraules del teu post.
Tornaré.
Publica un comentari a l'entrada