L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
des-en-cryp-ta'm
.
Imagina'm
com jo t'imagino
quan
m'imagines...
.
9 comentaris:
T'he de des-en-cryptar com un ser complexe. Com ho som tots en realitat. Però t'imagino matisos peculiars, com ara el del bon humor intel.ligent.
molt dificil eh?
Uh em fa vergonya dir-te com jo t'imagina. Petonets.
la imaginació al poder, com deien fa molts anys
El vent de garbí bufa amb la seva indiferent monotonia. Florejat d'escumalls, la superfície del mar sembla un ramat que passa, inacabable, sense esma. Arrossega una processó de núvols grisos, que el sol moribund ribeteja de groc, que roden sobre l'horitzó. L'horitzó és una ratlla de color de plom, una ratlla neta, obsessionant, viva. La tarda cau amb una desolació indiferent. Les ombres, envidriades un moment, s'enfosqueixen. El mar s'obscureix, l'aire es refreda...I de sobte, en una recolzada del camí, el vent ens porta, de terra endins, com si vingués del fons de la nostra vida, el perfum dens, carnós, embriagant, de les violetes.
Josep Pla
DESENCRYPTADA......touché.
Collons, si et dic el que m'estic imaginant, potser no t'ho imagines, o si????
M'agrada el que has escrit. La meva imaginació vola sola i trobo que les teves paraules són perfectes per iniciar un coqueteig virtual.
Potser no hi té res a veure... Però ja saps, la imaginació vola lluny.
;)
Es maco imaginar, però de vegades per poder de no decepcionar-nos no gosem imaginar.
La imaginació al poder!!!!!!
Petonets dolça!!!!!
Com a bon informàtic, per realitzar aquesta tasca t’hauria d’introduir un pen .. drive al teu port USB amb el programari adient, llavors registrar-te en busca del teu codi ocult i secret, per tal d’obrir-te i deixar-te nua i al descobert, revisar la teva programació intima i gaudir de la teva lasciva configuració.
Publica un comentari a l'entrada