Laisse-moi devenir...

.

Onada que llepa la sorra

lleu com un pensament,

en les petges invisibles

d'un mar blau transparent

i saber el que sóc, res...

perque el no-res no sent,

i deixar d'existir, oblidar...

deliciosa inconsciència

que desitja impossibles

amb el cor a la mà, malmès.

I és que cap mar no enyora

una sola gota blava

ni tant sols si la brisa

repeteix el seu nom

en aquella hora eterna

d'un maig plujós

quan l'amor a la tarda

es feia blau, tant blau...

per a morir, dolç i lent.

Laisse-moi devenir...

respirar-te em fa mal

I em tens, avui

a les teves màns

ara i sempre

sicut erat in principio

i ho sé i ho saps...

entres en mi

com per atzar

desitjat com la vida

enyorat com la mort

i el teu tempo cadent

em mata lent i certer

i em pregunto de nou

quants cops encara

et tindré, qui sap...

i és que a voltes no sé

o no vull "saber"

retenir-te m'angoixa

perque et sé eteri

fu-gis-ser

pronuncio el teu nom

fluixet, sense veu

i no em sents...

a - i - r - e

gramàtica secreta II

Les (teves) conjuncions

i voldria un instant

ni que fos fugaç

que sabés etern

ja plorar ja riure

o callar plegats

però ser a prop teu

encara que lluny

si et penso, amor

quan t'enyoro intens

perquè et sé a tocar

car no et miri als ulls

com ho vaig fer abans

ja que els ulls no diuen

per què et sents així

doncs potser demà

també em pensaràs

així com abans

Vola'm a sa lluna...

.

Això sóc, allí estic,
volant
com aquelles gavines
desconcertades
en cel sense mar,
ocells marins
sobre la sequera.

Cinta Mulet
Paraula de dona

el teu mar

Animated_Handwriting by Crazyprofile.com

Saudade

Rosa

Hoje o céu está mais azul,
eu sinto...
Fecho os olhos.
Mesmo assim eu sinto...
O meu corpo estremeceu.
Não consigo adormecer.
Nem o tempo vai chegar
Para dizer o quanto eu sinto
Você longe de mim.
É uma espécie de dor...
Hoje o céu está mais azul
eu sinto...
Olho à volta
E mesmo assim eu sinto
Que este amor vai acabare
a saudade vai voltar...
Nem o tempo vai chegar
Para dizer o quanto eu sinto
Você longe de mim.
É uma espécie de dor...
Já não sei o que esperar
Dessa vida fugidia...
Não sei como explicar
Mas eu mesmo assim o amo.
.

Rodrigo Leäo

petges

transparent

volàtil

.

sense deixar cap petja

en mi

ni enlloc

.

però ja és tard

.

ni la mar pot esborrar-les

.

potser no ho vol

A voltes...

.

A voltes el desig se'ns torna mut
i és un dard retardat a l'aljava
que els enverinen, consagrat
al mirall sense temps de l'absència.

I ara véns, i em retornen els mots
com un ressò del teu desig, com un
reflex encès de la sageta viva
amb què em claves al foc de l'instant.

I t'abraço com si jo fos tu
que m'abraces com si fossis jo.

Maria Mercè Marçal

gramàtica secreta

Les (teves) preposicions

.

a TU et vull

amb TU m'aprenc

cap a TU imagin

contra TU m'estrem

de TU em record

des de TU sospir

devers TU somric

en TU sóc "Jo"

entre TU i "Jo"

envers TU em sé

fins a TU m'encaix

malgrat TU t'enyor

per TU em fonc

per a TU el meu "Jo"

segons TU batec

sense TU mor

ultra TU et sé

vers TU visc

avui faig anys

... i encara no sé

què vull ser

quan sigui gran

... i navegar

Pensa'm...

TENGO TANTO SENTIMIENTO...

Tengo tanto sentimiento
que es frecuente persuadirme
de que soy sentimental,
mas reconozco, al medirme,
que todo esto es pensamiento
que yo no sentí al final.

Tenemos, quienes vivimos,
una vida que es vivida
y otra vida que es pensada,
y la única en que existimos
es la que está dividida
entre la cierta y la errada.

Mas a cuál de verdadera
o errada el nombre conviene
nadie lo sabrá explicar;
y vivimos de manera
que la vida que uno tiene
es la que él se ha de pensar.

Fernando Pessoa

Jouer le palet

le ciel

T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana.

Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.

Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana

sense panys ni bernats, en un desvari verd.

7 i 8

Perquè vull.

Perquè em xucla la rel de la follia.

6

Perquè és l'amor, dallat,

que ha granat el meu llit.

5

Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit

que provoca el salobre i encrespa la badia.

4

Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall

a la marea viva que em nega a l'endeví.

3

Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí

que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.

.

2

.

Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva

.

i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.

.

1

Maria Mercè Marçal

Deja que...

Bebe - Tiempo pequeño

BSO - La educación de las hadas

... i et pens

Amor és mar tribulada

de ondes e de vents,

qui no ha port ni ribatge.

Ramón Llull, Blanquerna

«Llibre del amic e l'amat», 235

il est toujours là

.

Tot passa.

Ningú té quelcom per sempre.

Així és com hem de viure.

Haruki Murakami

Dance Dance Dance

(with me)

Murakami project

mai et diré que...

ta presència absent

m'acompanya, dolça

com un mar encalmat

però

Tu i jo sabem

de les tempestes

xsssttt...

Poetry

it

takes

a lot of

desperation

dissatisfaction

and

disillusion

to

write

a

few

good

poems.

it’s not

for

everybody

either to

write

it

or even to

read

it.

Charles Bukowski
The Last Night of the Earth Poems, 1992.

Pinta'm...

Schimincke - Horadam

Künsdtler Aquarellfarben

Näpfchen Klein

L'amour est bleu

. . .

La Catosfera Literària

| View | Upload your own

il pleut...

T'estimo en despertar i en adormir-me, t'estimo en respirar i en tancar els ulls, t'estimo en enyorar-te i en tenir-te, t'estimo a totes hores, minuts, segons... T'estimo quan t'imagino feliç, serè, tranquil, i t'estimo quan estàs espantat, nerviós i trist. T'estimo quan et noto a prop i quan et sé lluny. T'estimo si et penso i també mentre només et tinc a l'inconscient. T'estimo per atzar i premeditadament. T'estimo amb un amor adolescent que m'agradaria fer créixer, madurar, fer serè. T'estimo des de potser abans de trobar-te. T'estimo des de molt endins i fins a molt enfora, de l'ànima a la pell, del fons dels ulls a les puntes dels dits. T'estimo en present d'indicatiu i en tota la resta de temps verbals. T'estimo sense paraules. T'estimo sense dubtes, sense por, sense baluards. T'estimo... All the rest is silence.

Maître d'amour, apprenti de la vie

SER MESTRE D’AMOR

Ser mestre d’amor
qui no pagaria,
ara que en sóc jo
l’aprenenta em tira.

De dir la lliçó
tota ella s’afina-
ja sap tant el cor
que no li cal guia;
amb un sol petó
la lliçó es sabia.

Qui es mestre d’amor
del guany ja pot viure.

Joan Salvat- Papasseit

K. Kieslowski - Trois couleurs: Rouge

Claude Sautet - Nelly et Mr. Arnaud

Isabel Coixet - Elegy

Phillipe Roth - L'animal moribund

... i el mar, per un forat

Desesperantment lenta, constant, callada, impacient, concentrada, innocent, seductora, gel que crema i foc que glaça... versada, llegida, conscient i inconscient, mimada i mimosa, deperta, abstreta, resolta, somrient i... sensual fins a l'extrem, seriosa a voltes, sensible, poeta i nàufraga, addicta als teus somnis... que venen, que volen, que desitjo i enyoro, que em regales... valenta, tímida, decidida, reservada, oberta, tranquil·la, provocadora, egoïsta, senzilla, subtil, optimista, confiada... amiga confident, amant generosa, submisa obedient, ama capritxosa, còmplice sommiada, etèrea i intangible... però tan real quan em sents... em vols o m'odies, m'estimes o m'oblides, em tens sempre atenta o em notes absent, em desitges propera com la vida i llunyana com la mort, i jo... et penso.

Passió estètica

Klimt e poesia (Francesco Sicilia)

Klimt & Bill Douglas

Klimt & Albinoni - Giazotto Adagio

Klimt (trailer) The film

Rosa, rosae...

Rosa meditativa

Salvador Dalí

(1958)

Col·lecció Arnold Grant

Nova York

De primavera efímera i plaers minúsculs

Existeix un plaer que pertany quasibé exclusivament a l'àmbit mental. I l'experimento amb certa freqüència quan toco amb les puntes dels dits aquella sensació audaç i brillant de l'efímer, sublim, bell... Una sinapsi perfecta, que diria un neuròleg: quan dues neurones de ramals pròxims, però independents, aconsegueixen connectar-se, creant un pont entre elles i experimentant quelcom nou, ple i estimulant, deixant-nos tastar per uns instants el més efímer de tots els plaers possibles. És una descàrrega que ens trasbalsa de cap a peus i que s'esvaeix com per art d'encanteri. Apareix súbitament, esquiu i fugisser. Potser tot plegat sona massa intel·lectual i per descomptat que el plaer té altres dimensions més físiques, lúdiques, relacionades amb els nostres sentits; però res a veure amb el que la ment ens regala, si vol i quan vol.

Heu pensat alguna vegada en el ritual que acompanya a qualsevol plaer? Imagino que ens passa a tots, que en aquest cúmul d'actes cerimoniosos, ordenats, i que envolta tot allò que ens agrada i del que gaudim de veritat, trobem el veritable plaer.

Un amant del bon vi mai obrirà una ampolla i en beurà immediatament en un got qualsevol, així de sobte. Es recrearà en l'etiqueta, llegint-la atentament, admirarà l'estètica del continent anticipant-se al plaer del contingut; realitzarà moviments precisos en destapar l'ampolla, tindrà la paciència d'esperar que el vi s'atemperi, l'escanciarà en una copa apropiada, impecable i diàfana; aspirarà el seu aroma i n'apreciarà el color. Tot plegat explotarà al seu paladar i n'intentarà endevinar cada sensació, saber-la, conèixer-ne els com i els perquè, en una anàlisi i una síntesi perfecta. Un plaer total i absolut. Una sensació sublim i irrepetible. Efímera i mortal.

I tot serà en gran mesura gràcies a la ment. Per que ha estat a causa de la conciència de la brevetat que hem inventat el ritual. Una cerimonia mental destinada a glorificar la fugacitat i a voler-la eterna. I el mateix passa amb qualsevol altre plaer sensorial. El plaer es recrea al pensament molt abans de ser una realitat, en un preàmbul meravellós que sedueix i ens sedueix i que vol allargar el que sabem del cert que és efímer. Així, en l'abans radica la intensitat del desig que és proporcional en tot cas a la capacitat d'anticipació i evocació ritual del plaer.

I ara només podria dir allò de... Uhmmm

... i el meu balcó

Bona nit

.

Vine aquí,

sé que estàs cansada, els ulls se't fan petits,

deixa'm abraçar-te

tendrament i calla

que és molt tard i arriba l'hora de dormir.

Posa el cap

a la meva falda i deix la meva mà

espolsar els fantasmes

que t'amoïnen i t'espanten,

tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí.

Dorm tranquil·la i digue'm bona nit,

deix que et porti en braços fins al llit,

jeu ben a la vora,

saps que no estàs sola

mentre et dic a cau d'orella bona nit.

Pel balcó la lluna t'esguarda i sé que et fa un petó,

res no té importància

fins demà a trenc d'alba

quan de sobte t'acaroni la claror.

Dorm tranquil·la i digue'm bona nit,

deix que et porti en braços fins el llit,

jeu ben a la vora,

saps que no estàs sola

mentre et dic a cau d'orella bona nit.

Els Pets - Mala cara

El llibre de la Catosfera

Fa uns quatre mesos, va néixer un projecte que implicava un munt de persones en una nova manera d'escriure llibres (blooks), Creació compartida "Literatura 2.0."

I aquest n'és el resultat. L'editorial Cossetània en publicarà l'edició en paper aquesta primavera i és un honor per a mi formar-ne part.

Aquí teniu la simulació de la portada del llibre, que durà per títol La Catosfera Literària, i que recollirà els 100 posts triats pel jurat, d'entre els que van participar a les Jornades de la Catosfera celebrades a Granollers el passat mes de gener. El dissenyador ha estat en Marc Volpini i em sembla genial i molt ben trobada.

Desig en blau

T'estim a cada mot

que tes màns pronuncien,

a cada esguard

dels teus dits sobre ma pell,

a cada bes

que els teus ulls em regalen,

a cada silenci

que ens gronxa tendre i dens,

quan les nostres pells s'enyoren

i es sommien essent

pàgina en blanc,

d'un desig tant blau.

.

Si alguien toca un día a tu puerta

Si alguien toca un día a tu puerta,
Diciendo que es un emisario mío
No creas, ni aunque sea yo;
Que mi vanidoso orgullo no intentaría
Tocar siquiera la puerta irreal del cielo.
Pero si, naturalmente, y sin oír
A alguien tocar, la puerta fueras a abrir
Y encontraras alguien como a la espera
De tocar, medita un poco.
Ese era Mi emisario y yo y lo que intenta
Mi orgullo que desespera
¡Abre a quién no llama a tu puerta!

Fernando Pessoa

Nits...

http://www.keyboardjazzlounge.com

J'attendrai...

Besos de lluna i rosada

.

.

Passejaré pel teu jardí,

.

com si fos rosada,

.

per ta nit,

.

com si fos fosca,

.

per ta pell,

.

com si fos lluna,

.

i, per tu...

.

com si fos aire.

.

Respira'm

.

.

Passejant pels infinits íntims

.

Per trobar-se,

potser convé

saber-se perdre...
.

No hago otra cosa que pensar en ti...

en aquest mar de rajoletes...

Quelqu'un m'a dit...

... que je suis un escargot. Et...

... il a raison.

Interior

Exterior

Et vull com ets, sense afegits ni llunes,

I notar-te la galta com una mà de gel.

Jordi Coca

Tus ojos espejo

Pies Hermosos

La mujer que tiene los pies hermosos

nunca podrá ser fea

mansa suele subirle la belleza

por tobillos pantorrillas y muslos

demorarse en el pubis

que siempre ha estado más allá de todo canon

rodear el ombligo como a uno de esos timbres

que si se les presiona tocan Para Elisa

reivindicar los lúbricos pezones a la espera

entreabrir los labios sin pronunciar saliva

y dejarse querer por los ojos espejo

la mujer que tiene los pies hermosos

sabe vagabundear por la tristeza.

Mario Benedetti

Ja sé que no és dimarts...

Tant de bo agafis el camí que vols i necessites...

Jarabe de palo - Agua

Ausencia dulce

El lado oscuro del corazón

Poco se sabe

Yo no sabía que
no tenerte podía ser dulce como
nombrarte para que vengas aunque
no vengas y no haya sino
tu ausencia tan
dura como el golpe que
me di en la cara pensando en vos

Juan Gelman

Premi

M'ha fet molta il·lusió rebre aquest premi de part de l'Striper http://dhistories.blogspot.com/

Aquest premi ha estat creat per Eseya http://arteypico.blogspot.com/

Les regles del premi són les següents:

- Cal triar cinc blocs que es consideri que són mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat bloguera, sense tenir en compte el seu idioma el seu idioma.
- Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l'enllaç al seu bloc per tal que tots el puguin visitar.
- Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat el premi.
- Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Arte y pico per tal que tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.
- Exhibir aquestes regles.

Els cinc blocaires als quals atorgo el premi són els següents:

Barbollaire: http://barbollaire.blogspot.com/
Dèries: http://deries.blogspot.com/
Eumolp: http://eumolp.blogspot.com/
El Veí de Dalt: http://malerudeveuret.blogspot.com/
Llum de dona: http://llddona.blogspot.com/

Juguem?

1 desig .............................. terces 1

2 somriures ....................... stnama 2

3 paraules ......................... stnetni 3

4 màns ............................... seiníl 4

5 mirades ............................. seid 5

6 petons ............................... stin 6

7 carícies ......................... semeop 7

8 sospirs ......................... setelojar 8

9 batecs .......................... sojtised 9

10 ... i el cel ..................... sroyne 10