L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 20 de febrer del 2008

Quelqu'un m'a dit...

... que je suis un escargot. Et...

... il a raison.


6 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

I treus banya...?
(Hosti, la carpeta!, on l'hauré deixada?)

Clint ha dit...

ara em deixes de pedra...i pesa molt això de dur sempre la casa a coll?

Joana ha dit...

O la teva vida és slow...
Bon capde Silver!

Jobove - Reus ha dit...

li va dir el Sarkozy a la Carla

Striper ha dit...

Ostres jo pensava que habia deixat un aquet mati era en frances de cargol res i en tot cas marí.Petonets.

Babèlia ha dit...

ets la Bruni???