L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
Quelqu'un m'a dit...
.
On trouve parfois son destin
dans le chemin qu'on faisait
pour s'éloigner de lui...
La Fontaine
.
4 comentaris:
Una altra citació molt maca i encertada.
Foto i paraules très beau!
Quina gran veritat.
Si, bonic, i ambivalent, no? Hi ha llunyanies desitjades, d'altres forçades...
petó!
Publica un comentari a l'entrada