L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

divendres, 3 de setembre del 2010

paraules carícia

.


Vós sou l'alba d'aquest cor




.
Publicat per the silver blue sea a les 14:59

3 comentaris:

Elfreelang ha dit...

O carícia de paraules...o de dits...musicals

6 de setembre del 2010, a les 18:48
Carme Rosanas ha dit...

M'agraden les paraules carícia!

8 de setembre del 2010, a les 20:03
onatge ha dit...

Imatge de serenitat, pau, repòs del temps. Els velers sense vela, no hi ha pressa. El temps reposa en el temps... Just l'aire per respirar...


Des del far...
onatge

8 de setembre del 2010, a les 23:14

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)