L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 12 d’agost del 2009

ma tristesse

- Estàs trista
- Sí
- Jo també. I com és?
- Estic malalta i el meu fillet tarda a venir.
- Ah. És que la Xina és molt lluny. La mama m'ho ha dit.
- I tu què téns?
- Res. He fet enfadar a la mama a l'hora de dinar.
- I això?
- No m'agrada el peix que té ulls i em mira.
- Ulls?
- Sí, ulls de peix.
- Saps?
- Digue'm carinyet
- Quan vingui el teu bebé no li agradarà el peix tampoc. I jo hi jugaré i li explicaré contes.
- Sí tresor, i li ensenyaràs moltes coses. Com les germanes grans...
- Sí, com tarda tant, ja m'hauré fet gran.


9 comentaris:

assumpta ha dit...

Preciós!!!


PD. A la família també tenim una princesa oriental, aquesta tarda he estat jugant amb ella.
;)

ddriver ha dit...

que maco i la musica tmb

Jesús M. Tibau ha dit...

l'espera forma part del viatge i de la il.lusió.
Sort

Joana ha dit...

Ja deveu estar una mica més a prop!
Molta força bonica!

RaT ha dit...

Arribarà abans que ella es faci gran i li agradi el peix. Veureu com si. Una abraçada

Jo Mateixa ha dit...

Dolça, paciència, que lo bo es fa esperar, i desitjar, i somniar!!!!!!

Ja veuràs quant la tinguis entre els teus braços, no podràs deixar-la anar!!!!

Un petonàs ben dolcet bonica meva!!!!

fanal blau ha dit...

quines de ganes d'estar aprop que tenen les princeses...
Segur que podreu explicar-li molts contes...

el paseante ha dit...

Què dolç. Espero que arribi aviat. Tinc un nebot que també va venir de lluny.

Anònim ha dit...

Quan de gran llegeixi això estarà orgullosa de tu.