- Estàs trista
- Sí
- Jo també. I com és?
- Estic malalta i el meu fillet tarda a venir.
- Ah. És que la Xina és molt lluny. La mama m'ho ha dit.
- I tu què téns?
- Res. He fet enfadar a la mama a l'hora de dinar.
- I això?
- No m'agrada el peix que té ulls i em mira.
- Ulls?
- Sí, ulls de peix.
- Saps?
- Digue'm carinyet
- Quan vingui el teu bebé no li agradarà el peix tampoc. I jo hi jugaré i li explicaré contes.
- Sí tresor, i li ensenyaràs moltes coses. Com les germanes grans...
- Sí, com tarda tant, ja m'hauré fet gran.
L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
dimecres, 12 d’agost del 2009
ma tristesse
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Preciós!!!
PD. A la família també tenim una princesa oriental, aquesta tarda he estat jugant amb ella.
;)
que maco i la musica tmb
l'espera forma part del viatge i de la il.lusió.
Sort
Ja deveu estar una mica més a prop!
Molta força bonica!
Arribarà abans que ella es faci gran i li agradi el peix. Veureu com si. Una abraçada
Dolça, paciència, que lo bo es fa esperar, i desitjar, i somniar!!!!!!
Ja veuràs quant la tinguis entre els teus braços, no podràs deixar-la anar!!!!
Un petonàs ben dolcet bonica meva!!!!
quines de ganes d'estar aprop que tenen les princeses...
Segur que podreu explicar-li molts contes...
Què dolç. Espero que arribi aviat. Tinc un nebot que també va venir de lluny.
Quan de gran llegeixi això estarà orgullosa de tu.
Publica un comentari a l'entrada