Aquest cel gris
de març plujós
que m'abraça lent
suau i càlid
sobre un mar d'argent
d'onades que em duen
l'enyor de ta pell
i el bes que imagino
als teus llavis dolços
abismals
com una primavera a destemps
de tardes líquides i hores instant
màns que es miren
ulls que llepen l'ànima
i aquest enyor de pluja i pell.
7 comentaris:
Jo sentit el sorooll de la pluja me he fotut una bona mitgidiada.
I am also rainy.
Jo he fet com l'Striper, migdiada, ara el poema és rebonic...i això que el títol m'ha col.lapsat...
Ara que començava a fer bon temps, torna la pluja i la fredor. Aquest any no hi ha manera de treune'ns la tristor del damunt.
M'han agradat les "hores instant".
Un poema líricament humit. Com vós.
It's rainning again, bon poema i, dic jo, serà per aixó que aquest capde vaig mig adormida pe'l món? Be.
I aprofitar per a llegir-te...
Des de darrere la finestra ...
Petits plaers d'un diumenge a la tarda!
Una abraçada!!!
Publica un comentari a l'entrada