L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 22 d’agost del 2007

Et penso...


"Bésame mil veces,
después cien,
después otras mil y otra vez cien,
otras mil,
y aún después cien más.
Luego,
cuando hayamos sumado muchos miles,
embarullemos la cuenta para olvidar..."
...
Cátulo
...
Publicat per the silver blue sea a les 22:53

3 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

I que et besin moltes més vegades, no hi ha res més bonic que besar i que et besin, no? :-)

Bestes guapissima!!!!!!!

24 d’agost del 2007, a les 21:32
gatot ha dit...

potser, només potser... Clòdia no n'estava del tot segura...

o n'estava massa segura i no volia traspassar el llindar.

petons i llepades poètiques!

24 d’agost del 2007, a les 21:39
Joana ha dit...

mmmmm què seria de nosaltres si no penséssim, si no recordéssim...
Molt bonic, the silver blue!
Bon diumenge wapa!

25 d’agost del 2007, a les 11:35

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)