... evoco records que es gronxen en l'aire que respiro i en uns minuts tot es torna lent fins a paral·litzar el temps.
La velocitat m'assetja xiu-xiuejant la lleu gravetat de l'ésser sobre el sòl, del no-ésser sota el cel; vent silenciós que sense preguntes a l'aire dóna respostes.
I així giravolta el meu interior insuflant aire al vent, buidant-me de mí, fins a desaparèixer.
La velocitat m'assetja xiu-xiuejant la lleu gravetat de l'ésser sobre el sòl, del no-ésser sota el cel; vent silenciós que sense preguntes a l'aire dóna respostes.
I així giravolta el meu interior insuflant aire al vent, buidant-me de mí, fins a desaparèixer.
Si pregunten pel lloc, on la pell conta secrets fins a estremir-se.
4 comentaris:
...........deixem que la pell conti secrets fins a estremir-se...si són secrets no es poden dir en veu alta només amb xiuxiueigs...
Escolto la teva pell en busca de secrets la sobornare amb petonets.
Jo et regalo una moixaina, pell a pell, cor a cor...
em tens ben abandonat...cada nit et busco...però no hi ets.
vaig fent...
Publica un comentari a l'entrada