L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 17 de gener de 2010

Si pregunten...

.


... evoco records que es gronxen en l'aire que respiro i en uns minuts tot es torna lent fins a paral·litzar el temps.

La velocitat m'assetja xiu-xiuejant la lleu gravetat de l'ésser sobre el sòl, del no-ésser sota el cel; vent silenciós que sense preguntes a l'aire dóna respostes.

I així giravolta el meu interior insuflant aire al vent, buidant-me de mí, fins a desaparèixer.

Si pregunten pel lloc, on la pell conta secrets fins a estremir-se.

4 comentaris:

Elvira FR ha dit...

...........deixem que la pell conti secrets fins a estremir-se...si són secrets no es poden dir en veu alta només amb xiuxiueigs...

Striper ha dit...

Escolto la teva pell en busca de secrets la sobornare amb petonets.

zel ha dit...

Jo et regalo una moixaina, pell a pell, cor a cor...

Anònim ha dit...

em tens ben abandonat...cada nit et busco...però no hi ets.
vaig fent...