L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dimecres, 6 de gener del 2010

i el rossinyol...

El rossinyol
Hans Christian Andersen, Stephen Mitchell
Ilustración: Bagram Ibatoulline

(traducció al català de l'original)


Un rossinyol enamora l’emperador amb el seu cant, fins que els cortesans ofereixen al seu senyor un increïble ocell mecànic.


Els dos canten junts, el primer amb total llibertat, i el segon ajustant-se perfectament a la mesura. Dolgut per les preferències de l’emperador, el rossinyol torna al bosc, però la maquinària de l’ocell mecànic deixa de funcionar.



L’emperador es posa malalt i només es recupera en tornar a sentir el cant del rossinyol, que li promet romandre al seu servei, sempre que pugui volar amb llibertat.

5 comentaris:

Striper ha dit...

Mai podem fer presoners per amor, l'amor i el servei als altres es viu des de la Llibertat.

El veí de dalt ha dit...

Sort que no has posat la banda sonora del "Rossinyol que vas a França.." ;-)

Elfreelang ha dit...

Precioses paraules, apreciada llibertat!

assumpta ha dit...

El bé més preuat: la llibertat!

el paseante ha dit...

Quin post més elegant, amb aquestes paraules i imatges.