L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

diumenge, 31 de gener de 2010

Les hores blaves

.


"Éssent vostra esclava, qué puc fer
sinó esperar l'hora i l'instant de vostre desig?
No tinc temps preciós per a emprar,
ni deures per a cumplir, fins que Vós m'aviseu.
Ni goso impacientar-me per l' eternitat de les hores,
oh meu sobirà, mentre contemplo el rellotje esperant-vos,
ni penso en l'amargor cruel de l'absència,
quan heu dit adéu un cop a vostra servidora.
Ni goso interrogar els meus pensaments gelosos,
sobre on us trobeu o on us han dut vostres assumptes;
sinó què, a la manera d'un trist esclau, espero i no penso res,
a no ser en com féu de feliços a aquells que són al vostre costat.
L'amor és un boig tant lleïal, que en tot allò que feu,
sigui el que sigui, no hi troba pas cap mal."

.
Sonet LVII
William Shakespeare
.
(traducció lliure)

8 comentaris:

sargantana ha dit...

un peto de diumentge
ah!! i felicitats per els tres anys!!
faig tard..pero val, oi?

Elvira FR ha dit...

BUF! captivadors i misteriosos sonets de Shakespeare...la traducció és teva?

David ha dit...

No t'havia comentat mai, però fa temps que llegeixo el teu blog. M'agrada molt la teva traducció d'aquest sonet. Salutacions.

Striper ha dit...

Realment una lectura enrevesada, pero facil i encisadora.

Joana ha dit...

Com sempre, una delícia passar per casa teva i llegir.te i escoltar.te.
Bona setmana Silver!

joanfer ha dit...

Fa goig llegir en Shakespeare en català i amb una traducció excel·lent! Felicitats... ;)

el paseante ha dit...

L'amor incondicional comporta un cert perill de submissió.

Anònim ha dit...

ni misteriosos, ni perillosos...
ecel.lents, com shakespeare i tu