L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dijous, 28 de gener de 2010

missatge sense ampolla

.



navegues els silencis
solcant sota ma pell

escates de sirena
em són baluard i setge

i la lluna al terrat
naufraga cada albada


2 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Enviarem un estol de naus al teu rescat...; més suradores que la de paper que ensenyes. ;-)

Elvira FR ha dit...

I un vaixell de paper de colors
solca el mar de la xarxa...
amb mots per bandera i la tendresa com a timó