L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
Per molts anys!
i et pintaré el teu món a la pell
per a que aprenguis
el meravellós poder de desitjar
tanca els ulls i...
imagina
(i va dir que volia un peixet-petonet)
7 comentaris:
Precios es la teva nena?
Doncs per molts anys! i un petonet a la galtona del peixet-petonet!
No es pot perdre mai la capacitat de desitjar i imaginar, malament aniriem.
És bonic crear sobre la pell desigs que esdeven somnis.
Per molts anys plens de peixets-petonets.
per molts anys de petonetspeixet
Escrius tendre. Felicitats.
Ei! Aquesta "estrofa" és teva?
Crec que l'he vist en algun lloc més...i m'agradaria saber d'on ha sortit. És preciós!
Publica un comentari a l'entrada