Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
.
Amor de vos jo en sent mes que no en sé,
de què la part pijor me'n romandrà;
e de vos sap lo qui sens vos està.
A joc de daus vos acompararé.
.
Ausiàs March
L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
dimarts, 8 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
M'encanta aquest poema cantat per Raimon.Petons,
Crec que reflecteix un estat d'ànim... Una barreja de tristesa i pensament i malenconia... L'has triat per això?
Ostres, m'ha semblat veure una ombra nedant sota teu...vigila! No fos un tauró...poètic!
Publica un comentari a l'entrada