XXIX
.
Sí com lo taur se'n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l'ha desert,
tot enaixí em cové llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.
.
Ausiàs March
5 comentaris:
Gracies per obsequiar-nos amb poemes de Ausiàs March.
Sí, gràcies, però quin mareig que m'ha agafat, com coi has fet això? ets bruixeta? Jollons, i petons!
Zel m'ha llevat les paraules de la boca. Estic marejada de debò. Com es fa per produir mareig?
Ostras!! que m'agrada molt lo teu blog.L'acabo de descobrir tot viatjant des de novesflors , espero tornar sovint.Felicitats per ser tant
original.
Què faríem sense el mar? I sense poesia?
Petons d'estiu!
Publica un comentari a l'entrada