L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
dimecres, 23 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Un beso por la herida, otro por la vida un tercero por la risa y en el laberinto me he perdido.
Quins llavis més complicats...però dolços alhora no???
Jo crec que estan dient menje'm!!!! :-P
Petonets bonica!!!!
Ho sento, però no hi entenc res, jo sóc mooooolt dolenta amb mates, ara les ferides i el somriure, si!!!!
Uns llavis per petonejar amb la barreja dels sabors :dolç i salat...
Bon estiu!
Sembla un mapa o un llibre d'instruccions per a navegants de l'amor
Publica un comentari a l'entrada