L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
Absència
Ta dolça absència
m'abraça,
lent i blau
i ens mirem
en sa lluna,
espill secret
5 comentaris:
Jo et deixo una abracada verda, i al meu bloc un peto.
ABSENCIA,DOLOR,FOSCOR,MELANGIA INFINITA,SOLETAT,SOLETAT.....JUGANT AMB BCN.......
Molt bonic.
La lluna, etern transmissor de missatges entre enamorats llunyans
Absència... Quan es fa present el record d'unes paraules, uns escrits que ja no arriben... Uns instants que qui sap si tornaran... I que algú vol que retornin...
Publica un comentari a l'entrada