L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dilluns, 5 de maig del 2008

Maître d'amour, apprenti de la vie

SER MESTRE D’AMOR

Ser mestre d’amor
qui no pagaria,
ara que en sóc jo
l’aprenenta em tira.

De dir la lliçó
tota ella s’afina-
ja sap tant el cor
que no li cal guia;
amb un sol petó
la lliçó es sabia.

Qui es mestre d’amor
del guany ja pot viure.

Joan Salvat- Papasseit



K. Kieslowski - Trois couleurs: Rouge



Claude Sautet - Nelly et Mr. Arnaud



Isabel Coixet - Elegy



Phillipe Roth - L'animal moribund

5 comentaris:

Striper ha dit...

Bonic poema i bonics videos que m'han donat somriures de bon mati.

Eli ha dit...

Elegy...
ummmm....em va encantar!
Jo li vaig dedicar un post a la peli!!!

;-)

zel ha dit...

Jo més aviat sóc aprenenta que no pas mestra, en això de l'amor, cada dia hi ha quelcom de nou!!!!
Petonets!

Anònim ha dit...

qui no pagaria?

Joana ha dit...

mmmm Elegy!
Preciós post!
Bon cap de setmana The Silver!
Plujós a Girona...