L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
... i et pens
Amor és mar tribulada
de ondes e de vents,
qui no ha port ni ribatge.
Ramón Llull, Blanquerna
«Llibre del amic e l'amat», 235
2 comentaris:
Bonica i certa afirmació lo de las onades i lo del port. Petons.
Uff... quanta darrera de les paraules i imatges d'un post.
SALUT!
Publica un comentari a l'entrada