SER MESTRE D’AMOR
Ser mestre d’amor
qui no pagaria,
ara que en sóc jo
l’aprenenta em tira.
De dir la lliçó
tota ella s’afina-
ja sap tant el cor
que no li cal guia;
amb un sol petó
la lliçó es sabia.
Qui es mestre d’amor
del guany ja pot viure.
Joan Salvat- Papasseit
K. Kieslowski - Trois couleurs: Rouge
Claude Sautet - Nelly et Mr. Arnaud
Isabel Coixet - Elegy
Phillipe Roth - L'animal moribund
5 comentaris:
Bonic poema i bonics videos que m'han donat somriures de bon mati.
Elegy...
ummmm....em va encantar!
Jo li vaig dedicar un post a la peli!!!
;-)
Jo més aviat sóc aprenenta que no pas mestra, en això de l'amor, cada dia hi ha quelcom de nou!!!!
Petonets!
qui no pagaria?
mmmm Elegy!
Preciós post!
Bon cap de setmana The Silver!
Plujós a Girona...
Publica un comentari a l'entrada