L'INFINIT I LA LLUNA...
L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero.
La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...
il est toujours là
.
Tot passa.
Ningú té quelcom per sempre.
Així és com hem de viure.
Dance Dance Dance
Murakami project
2 comentaris:
Doncs si res es etern....
Els trens bons nomes pasen una vegada a la vida, si creus que el teu encara no ha passat buscan's!!!!
Publica un comentari a l'entrada