L'INFINIT I LA LLUNA...

L'instant més callat de la nit es produeix quan el brogit lentament acumulat es transforma en zero. La lluna dibuixa exactament el número més ínfim i obstinadament solitari... el no res i el tot, l'infinit perfecte...

dissabte, 24 de maig del 2008

Jouer le palet





le ciel

T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana.

Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.

Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana

sense panys ni bernats, en un desvari verd.

7 i 8

Perquè vull.

Perquè em xucla la rel de la follia.

6

Perquè és l'amor, dallat,

que ha granat el meu llit.

5

Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit

que provoca el salobre i encrespa la badia.


4

Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall

a la marea viva que em nega a l'endeví.

3

Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí

que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.

.
2
.
Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva
.
i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.
.

1

Maria Mercè Marçal

2 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Mmm, de MAria Maercè MArsal, Mmmm!
I què tal jugar a saltar la corda amb:

"La nit em clava
el seu ullal
i el coll em sagna

Sota les pedres
l'esorpit
balla que balla.

La pluja, lenta,
fa camí
fins a la cambra.

L'escala fosca
del desig
no té barana"

NO caiguis!

Striper ha dit...

La desconeixia aquesta poesia pero UFFFF!!!!.